LECTURA 01 - Escuela e interacción social: hablar para pensar, para aprender, para ser.

Escuela e interacción social: hablar para pensar, para aprender, para ser.

1. Resum de la lectura. En començar, el text introdueix el tema fent referència a la UNESCO, explicant que les escoles són centres d'activitat social i d'interacció humana. Per tant, el tancament d'aquestes escoles faria que molts infants deixessin de socialitzar (com va ser el cas de la COVID-19). Així mateix, com a docents hem d'observar les interaccions socials dels infants a les aules com a eina d'aprenentatge entre iguals, fent protagonista a tots infant. La socialització ajudarà a desenvolupar els quatre àmbits de l'infant: social, afectiu, motriu i cognitiu. Així mateix, el document es desglossa en diferents apartats: la parla i el procés de pensar, parlar i interpretar, parlar dels formats dels quals ens comuniquem: els gèneres discursius, fer que els textos que escrivim "es moguin", parlar per ser: el que sabem és pertinent i les conclusions. A tall d'exemple, a cada apartat s'exposen diferents exemples de casos reals a l'aula, entre infants i mestres. És el cas de la Meritxell, una nena de catorze anys, on fa ús d'unes gravacions com a solució d'un debat i no dona la importància necessària al procés del discurs. És molt important saber parlar i debatre perquè és un moment per compartir i aprendre de la resta de companys i companyes (la parla i el procés de pensar). Tanmateix, s'exposa el cas d'en James, que té quatre anys, i una mestra. En James diu que en Max (personatge d'un llibre) és real, però, els monstres que va inventar no ho són. Cal destacar que quan parlem i interpretem, la reflexió metacognitiva és necessària durant el procés d'ajudar a l'alumnat, donar sentit al diàleg en relació amb el text. Opinar i arribar a conclusions comunes ajuda a veure diferents punts de vista que, pot ser, mai hauríem arribat a veure (parlar i interpretar). Els formats en què ens comuniquem també són importants, on parlar de textos que escrivim permet crear coneixements adquirits mitjançant la socialització i l'experiència. A més, com podem fer que el text "es mogui"? Cal crear escenaris on els alumnes i les alumnes parlin per aprendre, d'aquesta manera també s'adonaran que poden millorar o canviar el text, és a dir, pot no ser el text definitiu. Així mateix, aquestes dinàmiques i experiències ajudaran a enriquir la competència escrita, oral i creativa L'últim punt és la importància de com pot arribar a influenciar l'escola i els sabers de les persones adultes a l'hora de potenciar o no els coneixements de l'alumnat i els seus sabers. No només poden aprendre a l'escola, també ho poden fer per iniciativa pròpia i és igual de vàlid. Això ens remet a reflexions de l'Emilia Ferreiro quan reclamava "respecte intel·lectual" per l'alumnat i els seus coneixements previs. Així doncs, cal destacar la importància "social" a l'educació, espais que permeten construir coneixement i entendre què és essencial per aprendre a fer, col·laborant amb la resta. La responsabilitat pedagògica és del personal del centre perquè la docent ha de saber valorar i defensar el paper reflexiu, que experimenta, comparteix i crea material i s'incorpora al diàleg amb la resta de docents.

2. Relació entre text i vivència personal. La responsabilitat del/la docent davant l'ensenyament és fonamental. M'agradaria relacionar-lo amb una assignatura de la universitat, "Teories i pràctiques contemporànies en educació" on expliquen com és de responsable el personal docent. L'infant és el protagonista de l'aprenentatge i, com a professionals docents, hem de motivar a l'alumnat, ser creatius i creatives. A tall d'exemple, al batxillerat tenia una mestra que sempre ens deia que ho fèiem tot malament, això desmotiva i, a sobre, no donava eines per millorar. Aprovar un examen amb ella era pràcticament impossible i, si arribaves al cinc, era tot un luxe... Des del meu punt de vista, existeixen molts/es docents que en comptes d'ajudar i motivar, perjudiquen i generen baixes expectatives. Tots som capaces de fer-ho tot, cada persona necessita uns "tempos" diferents, però tothom és capaç d'assolir els objectius que es proposin. 3. Pregunta per aclarir dubtes. Es posa molt d’èmfasi al “respecte intel·lectual”, creus que la major part del professorat actual “respecta intel·lectualment” l’alumnat i els seus coneixements previs?   4. Cinc paraules clau. Reflexió. Coneixements. Respecte Intel·lectual. Saber parlar / Saber debatre. Docència. Font: Pinterest.