La lectura es titula: "Escuela e interacción social: hablar para pensar, para aprender, para ser" i està escrita pel Dr. Fontich i el Dr. Fabregat.
Resum de la lectura:
El tema principal del text és la rellevància de la interacció social com a motor d'aprenentatge. Al text s'explica que l'ésser humà és un ésser social des que neix, per tant, necessita relacionar-se amb altres persones per sobreviure.
L'escola esdevé un espai social molt important per la infància perquè l'aprenentatge entre iguals és compartit.
Al capítol, s'expliquen diverses observacions realitzades a les aules tant d'infantil i primària com a la secundària, on els autors reflexionen sobre elles. Aquestes observacions estan orientades en pràctica pedagògica basada en l'aprenentatge social, és a dir, que els coneixements es construeixen de manera col·lectiva i cooperativa.
Tanmateix, els autors reflexionen sobre el rol del o la docent, que té la funció de motivar, acompanyar i guiar el procés d'aprenentatge dels infants i/o joves. A més, expressen que ha de treballar en xarxa col·laborativa, per així poder construir els aprenentatges juntament amb els i les alumnes.
Fontich i Fabregat també donen la seva opinió respecte a les noves tecnologies, que consideren que tenen un impacte negatiu sobre l'alumnat, pel fet que els priven de les relacions socials. A més, mostren la seva preocupació sobre com a afectat als i les alumnes la mancança d'interacció social, a causa de la pandèmia per la Covid.
En resum, es parla sobre que l'escola ha de ser un espai d'aprenentatge viu, on tot el personal docent està implicat en el desenvolupament integral de l'alumnat i en oferir una educació de qualitat on la interacció social és un model pedagògic de caràcter transversal.
Personalment, em va fascinar la idea de "fer filosofia" a l'aula infantil, que s'explica a la primera observació. La manera en què es descriu l'ambientació a l'aula m'ha semblat molt interessant, pel fet que encendre una espelma pot convertir-se en un ritual que els infants relacionin amb l'inici del debat. Penso que és molt important crear un clima acollidor dins de l'aula on l'alumnat es senti còmode i relaxat per poder expressar-se lliurement. M'hauria agradat saber més respecte a aquest projecte com ara: Com és l'agrupament d'infant, quina és la temporització de les sessions, quins temes hi tracten, etc.
Un altre aspecte que penso que cal destacar del text és de com es creen experiències metacognitives a l'aula. Els autors parlen de com a través del llenguatge oral l'infant i/o jove pren consciència del que aprèn de qualsevol experiència educativa.
Per posar un exemple, considero que en educació infantil especialment, qualsevol proposta d'activitat que programen ha de tenir tres parts: la primera, on es presenta la proposta als infants; la segona, on es desenvolupa l'activitat, i la tercera, on es fa una posada en comú amb tot el grup de què ha succeït durant l'activitat i de com s'han sentit els i les alumnes. Per això, estic d'acord amb els autors en què el paper de l'educador/a és fonamental, per fet que un infant moltes vegades no és conscient del que ha fet o no, però l'adult de referència l'ha d'observar durant l'activitat, per després preguntar-li a l'infant sobre què ha fet i d'aquesta manera, crear un aprenentatge metacognitiu.
En general, m'han semblat molt interessant totes les propostes que es mostren a les observacions. Com a estudiant m'agrada que les sessions siguin dinàmiques, atractives i motivadores, i com a futura docent m'agradaria poder oferir tot això al meu alumnat.
Paraules clau: interacció social, escola, educació de qualitat, observació i aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada