Lectura 01: “Escuela e interacción social: hablar para pensar, para aprender, para ser”

 1a evidència escrita. “Escuela e interacción social: hablar para pensar, para aprender, para ser”

Paraules clau: desenvolupament social i cognitiu, compartir coneixements, aprenentatge grupal.

a) 

L’escola, dins la nostra societat, és un espai que permet la socialització, l’aprenentatge i el desenvolupament social i cognitiu en els infants i adolescents. La importància de fomentar la socialització entre individus és que totes les funcions psicològiques com ara, la parla amb un mateix, l’atenció voluntària o la memòria psicològica, són tècniques que primer es desenvolupen a escala social i, més tard, de manera individual.

L’oralitat és una part fonamental del llenguatge humà que proporciona molt coneixement i aprenentatge, el qual es basa en l’intercanvi, la conversa, la interacció i altres aspectes del desenvolupament social i cognitiu. Tot i que normalment atribuïm més importància al discurs escrit que a l’oral, hem d’entendre que ambdós recursos, són eines necessàries per al desenvolupament total de les persones.

Generalment, dins el món educatiu, no només es dona més valor als textos escrits, sinó als escrits de manera individual, d’una forma intrínseca i posant el valor només al resultat. Una manera, però, de fer dels textos escrits una font de més aprenentatges és realitzant-los en grup de forma conjunta, compartint cadascú la seva opinió i els seus coneixements. D’aquesta manera és quan més aprenentatges es fan i la importància d’aquest fet recau, no tant en el resultat, sinó en el procés i l’aprenentatge durant la seva elaboració.

b)

M’agradaria fer-li una consulta als autors de l’article, atès que trobo molt interessant la temàtica del text i m’interessaria profunditzar-hi més: Seria possible, doncs, incloure activitats grupals treballant el discurs oral i l’escrit dins el currículum per tal d’assegurar-nos la seva pràctica a les aules?

c)

Arribats a aquest punt, em satisfaria relacionar els coneixements expressats al text amb la meva pròpia experiència. Seguint amb el que els autors defensen, opino que les activitats com debatre a les aules o fer textos conjuntament formen espais d’aprenentatge de vegades molt més gratificant i valuós que les activitats o proves de caràcter individual, on el focus de l’aprenentatge es troba en el resultat no tant en els coneixements adquirits.

Des de la meva experiència, aquelles classes en què el professorat les dedicava a fer debats i estones de compartir coneixements em resultaven molt més enriquidores que quan havíem de fer un text escrit individual sobre què en pensàvem d’alguna cosa concreta i després mai en parlàvem conjuntament a l’aula. D’altra banda, els exercicis de resoldre problemàtiques en grups ens permetien aprendre els uns dels altres, tot i que ens trobéssim en punts d’aprenentatge diferents, alhora que eren estones que ens servien per conèixer-nos més, fer més cohesió de grup i, en el meu cas, assumir que el treball en grup acostuma a ser molt més enriquidor de cara als coneixements adquirits, per a tot l’aprenentatge extret al llarg del procés i no focalitzat únicament en les meves errades i els meus encerts.

Trobo que a l’escolarització obligatòria s’haurien de realitzar més pràctiques d’interacció social i intercanvi de coneixements, sigui entre alumnes o amb el professorat, per tal d’enriquir i perfeccionar els aprenentatges i els sabers tant de l’alumnat com de l’equip de professionals, car mai es deixa d’aprendre i, independentment de les edats, tots podem aprendre dels altres.

d)

Direcció imatge