ESCUELA E INTERACCIÓN SOCIAL: HABLAR PARA PENSAR, PARA APRENDER, PARA SER
Aquest document parla sobre la interacció social a l’escola i de la importància
que té encara que no la tenim present a l’hora d’educar. Com bé diu el document
la interacció és la base de tot ésser humà, fonamental per sobreviure en
societat, amb els altres. La interacció
és el motor d’aprenentatge, el fonament del desenvolupament social i cognitiu.
Durant el document he pogut llegir reflexions transcrites sobre infants
fent diferents treballs a l'aula, de com arribaven a un acord o a dur a terme
l'activitat que demanava la mestra. Se li dona poca importància al
desenvolupament que es du a terme fins a arribar a una conclusió, aquesta
interacció que es produeix és on els alumnes construeixen el seu saber
metalingüístic, és a dir, comparteixen els seus coneixements i aprenentatges
amb la resta del grup fent que els altres siguin conscients del que han après.
Això ens porta a la zona de desenvolupament pròxim de la que Vigotski ens
parla, els alumnes quan s'ajunten amb altres companys amb diferents
coneixements i necessitats poden complementar-se construint el seu aprenentatge
amb ajuda d'una altra persona. En aquest procés veiem l'andamiatge múltiple, es
pot donar entre els companys o amb l'educador/ educadora, i fa referència a
quan en el grup d'alumnes amb habilitats distintes en construeix un
aprenentatge mutu.
Un altre punt que es parla al document i que vull destacar és la
interpretació, quan es llegeix un text fem una interpretació lectora que
s'assembla a un diàleg intern, el que fem a l'escola és portar aquest diàleg
intern a una escenificació oral, donant sentit a què hem llegit i creant una
reflexió metacognitiva amb els altres.
Per exemple, diferents experiències que impliquen diferents habilitats
cognitives. Aquestes experiències portaran a un coneixement metacognitiu. A
l'aula sovint quan fem propostes, els infants, juguen i una vegada hem acabat
el joc, podem posar en comú que ha succeït, en aquell joc, sovint a través del
llenguatge podem fer evident o present, tot allò que s'ha d'anar vivint. I, per
tant, quan en parlem, estem fent una representació d'allò que hem viscut. Amb
aquesta representació estem fent aquesta metacognició. Com a resultat, d'alguna
manera és com fer conscients als infants d'allò que han après d'aquella
experiència.
Parlar sobre els diferents formats discursius que utilitzem, no és el
mateix parla amb els amics que a l’escola, utilitzarem llenguatges diferents i
aquests alumnes utilitzen el saber adquirit per socialització.
El document conclou dient que aquest espai social que es crea entre els
alumnes permet construir un coneixement a través d’aprendre en col·laboració
amb els altres. L’espai social com a espai de desenvolupament humà i
aprenentatge. L’alumne no aprèn per descobriment sinó per la interacció amb
altres. També, destacant el paper del docent reflexiu, abans de portar a terme
aquest espai social, el docent crea el material necessari.
M'ha semblat molt interessant perquè mai es parla de la importància de la
interacció i del procés que es fa per fer un treball. Al llarg dels anys ens
avaluen el treball final, però no el procés d'aprenentatge que fem fent el
treball. Crec que s'hauria d'emfatitzar més aquesta part, ja que no tot
l'aprenentatge està en el resultat final, és un procés on es posen en pràctica
els nostres coneixements. També, m'agradaria destacar el paper del docent, és
un tema que personalment destacaria més en aquest document, perquè per als
alumnes a l'aula és el seu referent i de qui més aprenen.
La meva pregunta: Sembla que aquest document es va crear durant la
pandèmia ja que explica coses de la manca d’interacció social que es va produir
quan van tancar les escoles. Creus que se li donaria la mateixa importància si
això no hagués passat? Per què?
Paraules clau: interacció, metacognició, interpretació, docent
reflexiu, espai social i andamiatge múltiple.
Enllaç interessant per ampliar: MARIA DEL CARMEN_RUIZ_CORDOBA02 (csif.es)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada