LECTURA 01

 ESCUELA E INTERACCIÓN SOCIAL: HABLAR PARA PENSAR, PARA APRENDER, PARA SER

Aquest document parla sobre la interacció social a l’escola i de la importància que té encara que no la tenim present a l’hora d’educar. Com bé diu el document la interacció és la base de tot ésser humà, fonamental per sobreviure en societat, amb els altres.  La interacció és el motor d’aprenentatge, el fonament del desenvolupament social i cognitiu.

Durant el document he pogut llegir reflexions transcrites sobre infants fent diferents treballs a l'aula, de com arribaven a un acord o a dur a terme l'activitat que demanava la mestra. Se li dona poca importància al desenvolupament que es du a terme fins a arribar a una conclusió, aquesta interacció que es produeix és on els alumnes construeixen el seu saber metalingüístic, és a dir, comparteixen els seus coneixements i aprenentatges amb la resta del grup fent que els altres siguin conscients del que han après. Això ens porta a la zona de desenvolupament pròxim de la que Vigotski ens parla, els alumnes quan s'ajunten amb altres companys amb diferents coneixements i necessitats poden complementar-se construint el seu aprenentatge amb ajuda d'una altra persona. En aquest procés veiem l'andamiatge múltiple, es pot donar entre els companys o amb l'educador/ educadora, i fa referència a quan en el grup d'alumnes amb habilitats distintes en construeix un aprenentatge mutu.

Un altre punt que es parla al document i que vull destacar és la interpretació, quan es llegeix un text fem una interpretació lectora que s'assembla a un diàleg intern, el que fem a l'escola és portar aquest diàleg intern a una escenificació oral, donant sentit a què hem llegit i creant una reflexió metacognitiva amb els altres.

Per exemple, diferents experiències que impliquen diferents habilitats cognitives. Aquestes experiències portaran a un coneixement metacognitiu. A l'aula sovint quan fem propostes, els infants, juguen i una vegada hem acabat el joc, podem posar en comú que ha succeït, en aquell joc, sovint a través del llenguatge podem fer evident o present, tot allò que s'ha d'anar vivint. I, per tant, quan en parlem, estem fent una representació d'allò que hem viscut. Amb aquesta representació estem fent aquesta metacognició. Com a resultat, d'alguna manera és com fer conscients als infants d'allò que han après d'aquella experiència.

Parlar sobre els diferents formats discursius que utilitzem, no és el mateix parla amb els amics que a l’escola, utilitzarem llenguatges diferents i aquests alumnes utilitzen el saber adquirit per socialització.

El document conclou dient que aquest espai social que es crea entre els alumnes permet construir un coneixement a través d’aprendre en col·laboració amb els altres. L’espai social com a espai de desenvolupament humà i aprenentatge. L’alumne no aprèn per descobriment sinó per la interacció amb altres. També, destacant el paper del docent reflexiu, abans de portar a terme aquest espai social, el docent crea el material necessari.

M'ha semblat molt interessant perquè mai es parla de la importància de la interacció i del procés que es fa per fer un treball. Al llarg dels anys ens avaluen el treball final, però no el procés d'aprenentatge que fem fent el treball. Crec que s'hauria d'emfatitzar més aquesta part, ja que no tot l'aprenentatge està en el resultat final, és un procés on es posen en pràctica els nostres coneixements. També, m'agradaria destacar el paper del docent, és un tema que personalment destacaria més en aquest document, perquè per als alumnes a l'aula és el seu referent i de qui més aprenen.

La meva pregunta: Sembla que aquest document es va crear durant la pandèmia ja que explica coses de la manca d’interacció social que es va produir quan van tancar les escoles. Creus que se li donaria la mateixa importància si això no hagués passat? Per què?

Paraules clau: interacció, metacognició, interpretació, docent reflexiu, espai social i andamiatge múltiple.

Enllaç interessant per ampliar: MARIA DEL CARMEN_RUIZ_CORDOBA02 (csif.es)