Lectura: “Escuela e interacción social: Hablar para pensar, para aprender, para ser”
Síntesi:
Aquest capítol vol destacar la importància de la interacció social entre alumnes que es produeix a l’aula a partir d’una situació espontània o creada implícitament pel mestre. A més de com la persona referent dins de l’aula té la responsabilitat i l’oportunitat d’oferir aquestes situacions de socialització entre alumnes en les quals poden aprendre els uns dels altres i adquirir nou coneixements o reforçar-ne d’altres a partir de la riquesa intel·lectual dels seus iguals.
En aquest escrit, es presenten diferents exemples i diferents situacions en les quals es reflecteix tot això.
Primerament, hi trobem el cas de la Meritxell de catorze anys. Havien de fer una dinàmica que consistia a arribar a una conclusió final a partir d'un procés de discussió i reflexió el qual havia de ser gravat. La sorpresa del mestre ve quan la Meritxell expressa que només han gravat la solució final i no la discussió. Els altres membres del grup expressen que la discussió no tenia cap mena de sentit i no havia quedat bé, mentre la conclusió era un escrit, llegit i dictat a la gravació. Per tant, el grup de la Meritxell i la mateixa Meritxell veuen la importància de redactar un text ben escrit per tal de comunicar missatge clar i concís, però la importància de tot el procés fins a arribar a aquest missatge final és el que realment té valor en aquest procés, aquesta interacció entre el llenguatge escrit i el llenguatge oral.
Continuem amb "parlar i interpretar", amb l'exemple del James i la mestra a partir del conte il·lustrat "Donde viven los Monstruos" on el James és capaç d'entendre que el protagonista imagina els monstres i que aquests no són reals, mentre que en Max, el protagonista, sí que és real. En aquest fragment hi apareix el concepte "interpretació lectora" i també el concepte "diàleg intern", els quals apareixen clarament en el procés intern que ha fet en James per entendre la història. Per tant, a partir d'aquest procés intern ell ha anat escenificant socialment el seu diàleg intern.
Tot seguit, trobem el fet de parlar sobre els formats amb els quals ens comuniquem: els gèneres discursius. Se'ns exposa un exemple d'una mestra que pregunta com podrien començar a escriure un escrit. Una alumna diu que vol iniciar el projecte sobre el món medieval amb la frase "Había una vez...", mentre que els seus companys la corregeixen dient que d'aquesta manera sembla un conte i proposen diverses maneres de començar l'escrit. Els alumnes mostren que coneixen que no tots els escrits s'escriuen de la mateixa manera. Però, aquest coneixement pot ser que si no l'haguessin après a l'escola no l'haurien après a partir de la socialització espontània. Les noves tecnologies ofereixen un munt de coneixements a les noves generacions a partir d'aquesta socialització espontània i demostra que els alumnes són capaços d'adaptar el seu llenguatge a diferents situacions, però és necessari que hi hagi coneixements que no siguin adquirits d'aquesta manera sinó a partir de l'escola, ja que si no no seran adquirits de cap altra manera.
A continuació trobem el concepte de "que el text es mogui" fent referència al fet que la idea principal no ha de ser la definitiva, perquè a partir de les idees dels diferents companys i companyes podem enriquir el nostre text i els nostres coneixements per arribar a una idea millor. D'aquesta manera es van corregint els uns als altres tenint en compte les característiques del text, adopten el rol de mestre i enriqueixen el seu coneixement a partir dels seus iguals. Com que el text canvia tantes vegades sembla més dinàmic, sembla que estigui viu. Per això és important que el mestre doni aquests espais tan rics pels alumnes.
Finalment, trobem "parlar per ser", tot el que un sap és important. Apareix un diàleg contrari entre dos infants intentant desxifrar una lletra, la Joana diu que les lletres serveixen per als adults, però que a ells no els hi fan falta, amb els dibuixos en tenen més que suficient. Mentre que l'altre diu que ells encara no saben això perquè encara no els hi han ensenyat. Aquí podem veure la diferència entre l'infant que creu que el que entén són els dibuixos i amb això en té suficient i l'altre alumne que mostra que allò no ho poden aprendre encara perquè l'escola no els hi ha ensenyat encara, és a dir, que si el mestre encara no els ha ensenyat res sobre les lletres és igual el que en sàpiguen, mentre que la Joana sent pena pels adults que necessiten les lletres per poder entendre els contes, no en tenen prou amb les il·lustracions.
Relació amb aspecte rellevant personal:
Sempre he anat a la mateixa escola, des dels tres anys fins als setze, situada a Cerdanyola del Vallès. L'educació actualment és molt més innovadora que quan jo anava a la primària o a la secundària, però recordo que, sobretot a sisè de primària amb una mestra que es diu Núria fèiem debats a l'assignatura de Ciutadania. La Núria ens llençava una pregunta i allà cadascú tenia l'oportunitat de dir la seva, argumentar la seva opinió i contraargumentar la d'algú altre, aprendre dels seus errors, aprendre d'errors dels altres, aprendre conceptes nous i fins i tot sentir coses que mai se li podrien haver acudit. Pot ser un dia la pregunta era com podríem sobreviure en un bosc amb una sèrie de característiques i el següent divendres era una pregunta sobre alguna cosa que havia passat a l'aula o alguna pregunta d'actualitat. M'agradava molt aquella estona perquè aprenia molt i era una estona molt divertida per a mi, on podia expressar-me i compartir pensaments amb els meus companys. Fins i tot hi havia vegades que fèiem que un grup havia d'estar a favor d'una cosa i l'altre grup d'una altra i ho havies de defensar fins al final encara que no hi estiguessis d'acord buscant arguments i informació dins del teu cap i buscant suport dels teus companys.
Pregunta a l’autor:
No he acabat d’entendre la retroalimentació entre el llenguatge escrit i el llenguatge oral, en l’exemple de la Meritxell.
Paraules clau:
interacció social
aprenentatge
diàleg intern
coneixement
oportunitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada