En aquest article es destaca la importància de les interaccions entre els infants a l’hora de treballar la lectoescriptura i en conseqüència com afavoreix aquesta socialització al seu aprenentatge. La proposta que els infants parlin i debatin entre ells abans de fer una redacció o llegir un text d’un tema concret és molt afavoridora per al seu aprenentatge i el resultat final serà molt millor que si l'infant fes l'activitat totalment de manera individual sense cap mena d’interacció.
En els casos esmentats a l’article es mostra com els mestres proposen temes de diverses assignatures per obrir conversa i que els infants ampliïn vocabulari entre ells. D’aquesta manera els infants comencen a parlar i discuteixen quina és la millor manera de començar el text, com redactar el cos i finalment com concloure l’escrit. En certa manera es converteix en un treball cooperatiu en el que tots els infants manifesten la seva opinió i s’enriqueixen uns dels altres. Com a conseqüència el resultat final de cada infant és ben diferent, ja que igualment cada infant té la seva manera de fer però tots els treballs estan escrits amb un llenguatge molt més ric, atès que la posada en comú ha fet tots aprenguin de tots.
Tot i així, sabem que el dia a dia a l’aula no sempre ens permet tenir aquest temps per dur a terme aquest espai de conversa i interacció, però considero que com a docents hem de vetllar pel benestar de l’alumne al seu complert i aquest temps de socialització beneficia directament al seu aprenentatge, benestar emocional i social.
Clarament, aquesta mètode, com s’ha esmentat abans, afavoreix la socialització dels infants, tan necessària en aquestes edats i més, tenint en compte el context històric en el que vivim. La pandèmia ha afectat de manera molt negativa a la socialització, en les primeres fases per raons òbvies, però la post-pandèmia també està sent dura. Als infants més petits encara els hi costa relacionar-se amb infants que no siguin del seu grup i d’altres encara s’estan acostumant a relacionar-se amb els seus iguals. Els adults també influïm en aquest aspecte, ens hem tornat més curosos i ja no ens relacionem de manera tan estreta com abans i això, encara que sigui inconscientment, ho traslladem als infants.
Per tant, l’escola ha d’oferir un espai en el qual els infants puguin socialitzar, interactuar i expressar-se de totes les maneres possibles entre ells en un espai segur i d’aquesta manera tornar la confiança tan a ells com a les famílies.
L’article m’ha semblat molt interessant, ja que considero que la socialització és un factor clau en l'educació. Aquesta ens permet desenvolupar un munt de capacitats que només s'adquireixen interactuant amb altres persones, com les habilitats socials, l’escolta activa, el control de les emocions... tots aquests factors de vegades ens passen per alt, atès que anem directes a intentar que els infants adquireixin els continguts programats pel currículum però és evident que si realment volem formar persones aquests ítems son indispensables.
5 paraules clau: Socialització, interacció, llenguatge, confiança, aprenentatge.
Preguntes a l’autor:
Com va ser la primera rebuda de la proposta per als infants?
En quines teories o metodologies es basa aquesta pràctica?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada