Lectura 01 Fontich & Fabregat: “Escuela e interacción social: hablar para pensar, para aprender para ser”
La lectura “Escuela e interacción social: hablar para pensar, para aprender para ser” està escrita per dos professors d’universitat, en el qual s’analitzen reflexions i interaccions que hi ha a dins de l’aula dels alumnes d’una escola i institut d’entre 4 i 16 anys.
Ens expliquen la
importància del pensament i el llenguatge, en el qual he pogut veure els
beneficis que comporta treballar en comunitat per fomentar aquests dos punts, i
a no fer-ho individual. Els mateixos alumnes afirmen que han gaudit més de
l'experiència i han obtingut més aprenentatges que fer-ho ells sols, dient que
mai haguessin arribat a fer certes comparacions si no s'hagués compartit les
conclusions amb els companys. Estratègies com fer debats on s'afavoreixi la
parla de tots els components per motivar l'expressió oral, o treballar en grups
reduïts fent de mestres és l'èxit per treballar-ho. Aquest últim consisteix a
fer un text on s'ajudin entre ells a escriure-ho, tots aportant idees,
gramàtica, diferents punts de vista... és una bona iniciativa i motivació per
aprendre tots junts en cooperació treballant els dos conceptes inicials: el
pensament i el llenguatge.
Tot això és gràcies
a l'esforç i constància de l'equip de mestres que motiven per aprendre a pensar
per ells mateixos. La preocupació de les tecnologies és tan gran que van
arribar a fer una investigació i van veure la gran capacitat i competència que
tenien els alumnes en saber utilitzar els diferents gèneres discursius segons
quines circumstàncies.
Vaig viure una
experiència molt significativa durant l'estada de les pràctiques que va molt
arrelada a aquesta lectura. L'escola treballava per projectes i una de les
assignatures era l'activitat d'investigació en el qual tracta temes que els
infants volen resoldre perquè els hi genera inquietuds i troben la resposta a
través de la investigació. Inicialment, debaten quina serà la qüestió i fan una
pluja d'idees de coses per contestar la pregunta. En aquest cas, la pregunta va
ser: Com és que a l'hivern el dia és més curt i a l'estiu és més llarg? En una
de les activitats consistia a agrupar-se en grups de tres persones: una persona
representava el Sol, altre la Lluna i l'altre el planeta Terra, tots tres amb
els seus respectius moviments i com ells creien que era la millor manera de
fer-ho per representar-ho teatralment. Quan el grup ho acabava de representar,
se li preguntava a la classe qui feia cada paper, d'aquesta manera s'avaluava
els component del grup i també els altres que estan mirant. De vegades algun
grup s'oblidava de fer algun moviment, aleshores les mestres preguntaven al
públic qui havia desenvolupat cada paper i si estava complet el que havien fet,
si la resposta era negativa se li deia el que havien fet malament i ho tornaven
a representar per comprovar si ho havien entès.
Ho he relacionat amb aquesta vivència perquè vaig viure en primera persona el significat de treballar conjuntament, compartint coneixements entre uns i altres, i deixant que el mestre sigui un guia i un reforç positiu per continuar endavant.
Pregunta: Els
alumnes més vergonyosos i insegurs, s’ha vist un canvi de participació?
Mostrava més seguretat a l’hora d’enfrontar-se al públic?
Paraules clau: Llenguatge,
coneixement, col·laboració i pensar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada