LECTURA 1: ESCUELA E INTERACCIÓN SOCIAL: HABLAR PARA PENSAR, PARA APRENDER, PARA SER

La lectura fa referència al concepte del treball en grup com l'eina més enriquidora pels i les alumnes per adquirir noves aptituds. Gràcies a les discussions i arguments dels diferents punts de vista dels integrants, poden ampliar el seu coneixement i enriquir l'aprenentatge.

Tal com s'apunta, l'escola és un espai generador aquests equips de treball, ja que genera recursos comunicatius. Per tant, aquesta institució és necessària per a la socialització que ofereix als i les alumnes en espais enriquidors on poden parlar, discutir i adquirir nocions dels seus iguals.

Dins l'escola els nens i nenes poden enriquir-se de les experiències dels seus companys que van adquirint des de casa o fora del centre educatiu, això els ofereix un ventall més ampli d'oportunitats educatives.

Tot i això, no sempre els coneixements poden sorgir de la comunicació espontània i socialització entre ells i elles, també són necessaris uns continguts acadèmics explicats prèviament pel o la mestra, per tal que puguin després entendre'ls i aplicar-los a la pràctica amb el grup.

El fet de fer tasques col·lectives permet la correcció, fruit de les aportacions i valoracions de cadascú. D'aquesta manera entra en joc el rol de "professor" que adopten els mateixos estudiants, adonant-se de les múltiples possibilitats que hi ha envers un tema en concret.

Cal destacar també que en el treball en equip és rellevant contemplat el procés abans que el producte final, ja que aquest últim no correspondria amb tot l'esforç, deliberació i comunicació grupal que han desenvolupat prèviament, fet que és més enriquidor que el resultat en si, pel fet que és quan s'equivoquen, reflexionen, intercanvien informació i aprenen.

En conseqüència, per poder dur a terme aquestes pràctiques a l'aula, és de vital importància el rol de la mestra quant a generador d'espais, recursos que afavoreixin aquesta pràctica i generar un ambient cooperatiu.

Després de la reflexió que faig en haver llegit el text, penso que encara hi ha centres educatius que tenen metodologies més tradicionals. Per tant, m'agradaria conèixer el motiu pel qual no tots els centres posen en pràctica els treballs en grup i no posen la figura de l'alumne com a protagonista per construir el seu propi aprenentatge? Què ens faltaria assolir, com a societat, per tal que acabéssim amb aquests pensaments tradicionals?

M'ha semblat molt interessant i adequat que en la lectura es tracti un dels aspectes que considero més significant de l'educació, gràcies a la meva experiència en els dos pràcticums que he fet en el Grau. En les meves estades, he vist la importància del rol de la mestra, tenint en compte que ha de generar espais, oportunitats i recursos perquè els infants puguin aprendre des d'un vessant més afavoridor. Addicionalment, és crucial que defensi la llibertat, autonomia i respecte, entre d'altres, en l'ambient de l'espai educatiu.

També m'he adonat que si el centre no disposa d'espais dirigits a aquestes pràctiques, dificultarà la comunicació i llibertat.

Un clar exemple d'aquests dos conceptes el vaig trobar a l'escola Xarau, on en l'aula es trobaven taules grans per aprendre en grup. Així doncs, la mestra tenia un rol d'acompanyant i observadora, sense interferir en l'intercanvi d'informació que estava en joc.

Paraules clau: Socialització, procés, company, aprenentatge.