La lectura
comença fent referència en la importància de l’escola com a agent
socialitzador, exposant una sèrie de cassos dins d’un estudi realitzat on es
desenvolupen diverses interaccions rellevants per afavorir al desenvolupament
dels infants i al seu aprenentatge.
Aquestes
interaccions demostren que a través dels projectes de treball afavorim la
comunicació entre els alumnes. S’exposen diàlegs i reflexions reals on ens
descriuen intercanvis sorgits amb l’objectiu de desenvolupar el pensament
filosòfic.
En un dels
paràgrafs de la lectura ens parlen sobre els estudis socioculturals i com
aquests, demostren la relació entre pensament i llenguatge. L’article ens parla
d’un autor, Vygostky, que fa referència al desenvolupament cultural, ens diu
que passa per dues fases, la primera a nivell social i després a nivell
individual.
Les discussions
són essencials dins l’aula i cal tenir-les en compte en els debats, l’autor fa
referència a la importància de la qualitat i les regles bàsiques que s’han de
dur a terme. Un altre dels recursos que ens parla és l’ús d’un diari per
expressar les reflexions individuals. La importància del treball en grup també
està molt present en l’article ja que forma part de l’aprenentatge del llenguatge,
entre altres. Segons Castellà, el llenguatge humà és creativitat, dur a terme,
procés, conversa, etc.
El discurs oral
i el text escrit poden retro alimentar-se, construint així un potencial
epistèmic més desenvolupat, la combinació d’un i altre afavoreix a
l’aprenentatge tenint en compte la diversitat a l’aula.
És important
que els adults donem opinions amb respostes argumentades ja que estarem
influint a que els alumnes també ho facin. Aprendre segons el interaccionisme
sociodiscursiu significa integrar-se progressivament en una comunitat de
discurs on parlen de temes diversos i de diverses maneres.
La reflexió
metacognitiva durant el procés és important per ajudar als alumnes a donar
sentit el que han llegit. Els textos, son diversos i no tots s’escriuen de la
mateixa manera, la idea s’adquireix a través de l’intercanvi i la participació
comunicativa.
L’article fa
referència a la socialització perquè ens proporciona sabers, debatre i
intercanviar idees ajuda a adquirir coneixements a través de la socialització.
Hi ha un estudi
sobre si les tecnologies fan que els alumnes escriguin pitjor. Escriure
correctament és respectar els generes tenint en compte el context. No tots els
generes s’aprenen espontàniament, hi ha d’altres que han de ser objecte d’un
ensenyament explícit.
Al final de
l’article ho enfoca més al rol dels alumnes i com en situacions concretes
assoleixen el rol de mestre i elaboren un procés que es du a terme entre tots i
totes. Això provoca un aprenentatge dinàmic, que és modificable a través de les
aportacions dins del diàleg. El resultat final que observem, pot no mostrar el
procés de la discussió el qual és rellevant per l’aprenentatge, per tant, també
hauria de ser avaluat. Per últim, fa esment de la influència dels adults i educadors
en els coneixements i com l’escola també juga un paper fonamental amb espais de
treball personal i en grup.
Amb quines
propostes relacionades amb el discurs oral i escrit es pot afavorir a
l’aprenentatge en diferents àrees o competències?
M’hagués
agradat més informació sobre el procés de metacognició per tal de reconèixer el
sentit a allò que llegeixen els alumnes.
Relacionant la
lectura amb algun aspecte rellevant de la meva vida personal, m’agradaria
compartir el fet que he treballat a dues llars d’infants amb metodologies
diferents i això ha fet que pugui observar el desenvolupament lingüístic dels
infants i com influeixen les intervencions de les educadores. Vaig adonar-me
que la comunicació és natural i moltes vegades sorgeix de manera espontània.
En una de les
llar d’infants, treballen a través de projectes per contes, cançons, dites,
poemes i música. Considero que plantejar propostes dinàmiques és rellevant per
la participació dels infants i penso que els recursos musicals ho són, ja que
afavoreixen a l’estimulació de diferents àrees d’aprenentatge. He observat
doncs, com l’actitud, la iniciativa i el vocabulari dels infants hi és present,
entre ells i elles busquen la manera de comunicar-se i aquest fet, és molt enriquidor
i significatiu.
A la segona
llar d’infants s’implementava una metodologia diferent. La música tot i així
estava present, encara que es donava tanta importància a afavorir la capacitat
lingüística concretament, de la parla.
Aquest fet, suposava dues visions totalment diverses, en entorns amb similituds i diferències. El vocabulari ha d’estar present dins l’aula i hem d’estimular i oferir reptes als infants per tal que adquireixin habilitats per desenvolupar-se. L’entorn és un agent socialitzador rellevant dins del procés d’aprenentatge dels infants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada