Observa aquests diàlegs. Es desenvolupen en dos contextos diferents: a casa i a l'escola. Compareu els següents aspectes:
Activitat 3: La parla a casa i a l’escola | |
1. Els torns: qui son els participants?, com intervenen?, qui porta la conversa?, com es desenvolupa?, quin rol hi tenen els adults? | Els participants en el primer diàleg són l’Ana, el pare, la mare i l’avi i en el segon diàleg parla la mestra, la Laura, el Pedro i l'Andrea.
En el primer diàleg la conversa la porten els pares de l'Ana i en el segon diàleg el porta la mestra.
El primer diàleg es desenvolupa a causa que a l’Ana se li trenca la caixa de música. En el segon mitjançant una entrevista pels pares i mares, l’Ana relaciona que el pare del Miguel és veterinari com el seu avi i cura els animals igual que a la caixa de música.
Els que porten la conversa són els adults, el rol el dels pares. El rol de la mestra és establir torns. |
2. El repertori lèxic: com és el vocabulari?, hi ha problemes d'intercomprensió? | El vocabulari és diferent en funció de l'edat. Els infants tenen un vocabulari menys desenvolupat quant a tecnicismes, és menys formal.
|
3. L’elaboració sintàctica: quina és l'extensió de les oracions?, quin és l'ús dels temps verbals? | Les oracions que s’observen en els diàlegs són curtes i senzilles sintàcticament pel que fa als personatges que són infants. En canvi, les oracions que fan els adults són més elaborades, extenses i complexes sintàcticament.
En general, en els dos diàlegs el temps verbal que utilitzen és el present, ja que es troben en l’ara i aquí. Tot i això, quan es refereixen a alguna cosa que ha passat anteriorment o que passarà en el futur, utilitzen el temps verbal en passat quan la mara diu: “¡Como cuando fundimos el chocolate el otro día!” i, futur quan la mestra diu: “¿por qué llorarán?”. |
4. El context: quin és el context de cada situació?, com aquest context es fa present en cada conversa?
| En el diàleg podem trobar dues situacions diferents; a la primera situació apareixen quatre personatges (l’Ana, la mare, el pare i l’avi) i a la segona apareixen la mestra i els alumnes. A la primera situació parlen de què s’ha trencat la caixa de música i de com poden arreglar-la i finalment truquen a l’avi per demanar-li si la pot arreglar ell. Acaben la conversa parlant de què l’avi sap arreglar coses i fins i tot curar animals, ja que era veterinari. L’Ana acaba associant que com el seu avi era veterinari podrà “curar” la caixa de música, igual que cura els animals. A la segona situació l’Ana és a l’escola i amb els companys de classe i la mestra van a preparar una entrevista per un pare que és veterinari. En aquest moment, l’Ana explica que el seu avi també és veterinari i que per això “curarà” la seva caixa de música.
|
Per respondre poseu-vos en grups i feu una taula de dobles entrada. Després redacteu les respostes i les envieu a aquest formulari. Dividirem la classe en 4 grups i cadascun d'ells analitzarà les respostes d'una pregunta: aquestes respostes es troben en l'excel resultant. Posarem en comú les observacions i caldrà escriure'n un breu informe que penjarem al blog (recordeu, posant-hi les etiquetes de COGNOM I NOM & TASCA 3).
COMENTARI CONJUNT RESPOSTA 2: El repertori lèxic: com és el vocabulari?, hi ha problemes d'intercomprensió?
Síntesi general: Quina tendència o tendències suggereixen globalment les respostes?
Segons el que hem pogut llegir de les respostes dels nostres companys, hem arribat a la conclusió que pel que fa a la segona pregunta, que parla sobre el repertori lèxic dels dos diàlegs a analitzar, és:
- El lèxic que utilitzen els infants és menys tècnic i és més reduït.
- En les dues situacions (a casa i a l’escola) el registre és col·loquial.
- El vocabulari està condicionat pel context.
- Els infants tenen problemes de comprensió, ja que el repertori lingüístic dels adults és més ric i els costa comprendre el que diuen a vegades (intercomprensió).
- Els infants confonen conceptes i això dificulta als adults entendre el que volen dir
- En general fan servir un vocabulari senzill.
- Els dos diàlegs són una conversa quotidiana.
- Al primer diàleg fan servir algunes paraules específiques del tema que tracten
- Necessiten ajuda per expressar-se, ja que encara no saben el significat de moltes paraules i necessiten l’ajuda i la guia del docent per fer les interaccions a l’aula. El docent intervé quan creu que no s'entén el que explica l’alumne fent preguntes per aclarir la conversa i la comprensió.
- Les converses són informals i espontànies.
Paraules clau: Quines 5 paraules clau identificaríem?
- Conversa quotidiana.
- Context.
- Vocabulari senzill.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada