EL DIÀLEG A L’AULA DES DE LA PERSPECTIVA SOCIOCULTURAL

 EL DIÀLEG A L’AULA DES DE LA PERSPECTIVA SOCIOCULTURAL

3-5 PARAULES CLAU DEL TEXT

Teoria sociocultural, bastida, parla exploratòria.

SÍNTESI LECTURA

La teoria sociocultural exposa que el funcionament psicològic humà s’ha de desenvolupar en un context d’interacció social on els col·laboradors comparteixen un exercici pràctic. Aquests col·laboradors en un context de relació concret creen un sistema social. Des de la perspectiva social, l’aprenentatge no s’entén com l’adquisició d’un conjunt de sabers independents del context, sinó com un procés de socialització en unes formes de parla i comprensió específiques d’una cultura. A més a més, dins d’aquest context, emergeix la zona de desenvolupament pròxim (ZDP) que fa referència a la interacció entre aprenent i adult on aquest segon, mitjançant la interacció, va construint una bastida que possibilitat el desenvolupament de l’aprenent de manera progressiva.

Tanmataiex, aquesta lectura posa en relleu els tres tipus de parla: la disputativa, la acumulativa i l’exploratòria. Es posa èmfasi, sobretot, en l’exploratòria, (exploratory talk), on els participants s’impliquen críticament però constructivament amb les idees dels altres Això fa que s’afavoreixi una participació distributiva on el professorat pren un rol de guia que fa servir el diàleg per crear el desenvolupament d’una comunitat de recerca.

D'altra banda, també es fa menció a la metàfora de la bastida (scaffolding), en el marc escolar, que vol dir el tipus d’ajut que l’instructor (el professor o un altre alumne) proporciona a l’aprenent. En aquest àmbit intervé principalment la parla exploratoria.

Així mateix, l’escola es compren com a institució cultural creada presumptament per guiar el desenvolupament intel·lectual. És per això que cal que el docent o la docent, emfatitzi davant dels alumnes la importància del repertori discursiu i quin rol té en el desenvolupament del coneixement en activitats concretes. 

COMENTARI PERSONAL

Durant la primària recordo que quan alguna vegada sorgia alguna discussió sobre algun tema que estàvem tractant a l'aula, però que se sortia del que el tutor/a tenia programat, no se'ns permetia implicar-nos en aquest intercanvi de diàlegs sobre aquell dubte o aquella opinió, sinó que el mestre o la mestra ens demanava silenci per tal de continuar fent el seu discurs amb el control total de la paraula i a més a més per mitjà de la parla monològica.

PREGUNTES A L’AUTOR

Pel que fa a les preguntes que li faríem a l'autor, m'han sorgit alguns dubtes sobre els tres tipus de parla, és per això que he triat les següents:

• En quin context es podria fer ús de la parla acumulativa?

• Es podria elidir la parla disputativa, pel fet que no arriba a cap resolució?

• Dins el context escolar, s’ha de fer sempre ús de la parla exploratòria?