Resum de la lectura:
Després d’haver fet la lectura d’aquest article sobre el diàleg des de la perspectiva sociocultural, podem observar com aquest text ens explica la importància de la interacció i la socialització a les aules com a base de l’aprenentatge pels infants.
Així doncs, es fa menció a la teoria sociocultural per poder definir els dos conceptes claus que trobem en aquest gran text: la bastida i la parla exploratòria.
Entenem la bastida com un procés entre professor i alumne, resultat de la negociació i de l’activitat col·laborativa. Procés que va vinculat amb la parla exploratòria on els infants aprenen a partir de la interacció i el diàleg amb les altres persones, ja les idees posades en comú són considerades de forma col·lectiva pels propis alumnes.
Tanmateix, l’autor ens fa menció de l’entorn que s’ha de generar per poder crear aquestes interaccions i el diàleg entre els infants. D’aquesta manera, ens remarca que l’entorn ha de ser ric i estimulant per tal que es pugui generar debat i l'alumne pugui aprendre de les interaccions de les altres persones.
Finalment, s’explica que per promoure aquesta parla, cal que com a futurs docents dissenyem activitats que permetin generar reflexió en petit grup perquè els alumnes puguin aprendre d’un gran repertori lingüístic.
Pregunta per l’autor:
Tenint en compte que a les etapes d’educació infantil (0-6 anys) no es poden generar moltes situacions de debat i diàleg, com creus que podem treballar el diàleg a l’aula? Quins creus que són els elements més importants que s’han de tenir en compte, a l’hora de posar en pràctica aquestes activitats, per poder tenir una parla exploratòria?
Comentari personal:
Després d’haver fet la lectura sobre aquest article de Xavier Fontich, vull destacar l’evolució que ha tingut el diàleg i les interaccions socials a l’aula des de fa uns anys al món actual que estem vivint.
Si fixem la mirada a anys enrere, podem observar com les classes eren menys participatives i interactives, posat que hi predominaven els treballs individuals, on la participació dels alumnes tenia un paper minoritari. Així doncs, l’aprenentatge de l’alumne no estava vinculat amb les relacions socials i l’escolta de les idees dels altres companys i llavors hi predominava un aprenentatge no col·laboratiu.
No obstant això, se n’ha fet un gran progrés i actualment aquest paper ha anat canviat, ja que a les escoles es comença a treballar per grups d’internivells, fet que genera un aprenentatge col·laboratiu entre els infants de diferents edats. A més, les activitats es comencen a fer més interactives i en petits grups per poder fomentar les interaccions.
Davant d’aquesta situació, vull destacar la importància que té la veu dels alumnes en les activitats que portem a terme dins d’una aula. Nosaltres, com a futurs mestres, hem de sentir la veu dels nostres alumnes i hem d’aprendre de les seves idees i reflexions. Per aquest motiu, hem de deixar que els alumnes poguin opinar, puguin parlar i puguin generar temes de debat a l’aula que els permeti generar coneixement, resoldre problemes i aprendre gràcies a les interaccions amb els altres.
Paraules claus:
-Bastida.
-Parla exploràtoria.
-Diàleg.
-Perspectiva sociocultural.
-Aprenentatge col·lectiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada