Habitar a l’aula quan la comunicació és essencial

 

a)     Breu resum de la lectura

En aquest article es parla de tres experiències escolars, on la comunicació ha sigut un punt molt important. L’autora de l’article, M. Segarra, ens explica que l’aula es un espai on sorgeixen converses per conèixer el món, on apareixen dubtes, vivències, etc. Que fan que es puguin incorporar nous coneixements i ampliar els coneixements previs. Això es una avantatge molt gran per als alumnes, el poder aprendre els uns dels altres.

L’autora divideix aquestes experiències en diferents conreus comunicatius: conreu del saber i conreu de la mirada.

El conreu del saber, es posar en practica allò que volem conèixer o que tenim dubtes. Queda clar amb l’experiència que exposa l’autora, sobre un grup de primària que crea un pluviòmetre, per saber quanta aigua i cap en cada recipient.

El conreu de la mirada, es aprendre a través del que veiem. Queda clar amb les dues experiències que exposa l’autora. L’experiència de l’art, on un grup d’infant va a un museu i observen un retrat. Entre ells i elles, van exposant el que pensen d’aquell quadre, de com esta fet, del que vol explicar l’autor sobre aquella persona (si té els cabells rinxolats o llisos, per exemple). L’altre experiència és més quotidiana, sobre la cuina de l’escola. Els infants van a visitar la cuina de l’escola i comencen a veure estris que tenen a casa seva i expliquen vivències que han tingut. Com per exemple, que el pare es va cremar amb el forn o que la mare es va tallar amb un ganivet.

Aquest article deixa clar, que a partir de la comunicació, podem posar en comú experiències que hem viscut i aprendre a partir d’aquestes i la dels altres.

b)    Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor

-        - Com a mestres, no hem d'intervenir en aquestes converses? O les hem de guiar a algun punt que nosaltres volem, per què els infants aprenguin alguna cosa?

c)     Comentari personal

d)    M'ha sorprès que una de les experiències que explica l'autora finalitzi fent una pizza a la cuina de l'escola. Perquè amb la meva experiència com alumne, no cuinaven com a finalitat d'una activitat, sinó que cuinar era una activitat programada, per alguna ocasió especial. Com alumne, em sorprèn que gràcies a les converses dels mateixos infants, de les ganes de conèixer, en aquest cas, la cuina i com funciona; s'arribi a conèixer per mitjà de la pràctica, és a dir, fent una pizza. Des del punt de vista que estic creant com a mestres, penso que és una bona proposta, per motivar i empènyer als alumnes, a tenir ganes d'aprendre. Perquè és una manera on els alumnes són el centre del seu aprenentatge i ells/elles encongeixen el que volen aprendre.

e)     Paraules claus: Comunicació,experiències, sabers, conversa, vivències

f)      Imatge

Font: Ok diario. https://okdiario.com/bebes/que-cocinar-puede-ayudar-ninos-relajarse-6173582