La lectura redactada pels autors Dr. Xavier Fontich i Dr. Santiago Fabregat tracta sobre el paper elemental que té la socialització a l'hora de créixer com a persona. La lectura recull un seguit de reflexions que es fan a partir comentaris que realitzen infants de 4 a 16 anys en l'àmbit escolar.
Personalment, crec que aquest tema és tan important com ampli i tant urgent com infravalorat. Avui parlar de diàleg i pensament a l'escola hauria de ser una prioritat. Una escola que no treballi aquests temes amb els seus alumnes, els estarà privant d'importants habilitats per a conviure en la societat actual. El diàleg és una de les coses meravelloses que podem treballar a l'escola i que tindrà infinitat de beneficis per als alumnes, ja que els implicarà desenvolupar-se com a persones. Dialogar significa desenvolupar el pensament crític, la qual cosa porta a la reflexió, l'estructuració d'idees, l'escolta i el respecte a les idees dels altres, o almenys així hauria de ser. Els recents canvis socials requereixen que l'escola també es transformi i es converteixi en un espai on la democràcia, el diàleg i la reflexió tinguin cabuda. Però a més hauran de fomentar la democràcia a través de la participació, deixant que els estudiants assumeixin més responsabilitats fins i tot en el seu propi procés educatiu.
Tant a la meva vida com estudiant (que podríem dir que continua vigent) com a les pràctiques que he fet com a docent o treballant com a monitor de lleure he pogut valorar el pes que té formar part d'un bon espai social. Sempre m'ha passat que quan estic assegut en una cadira a classe desconnecto de tot allò que el professor/a esta explicant o fent. Literalment començo a pensar en altres aspectes de la meva vida o a imaginar-me situacions que poc o res estan relacionades amb l'assignatura impartida en aquell moment. Però en el moment que el docent comença a fer ús d'una interacció més activa cap als seus alumnes ràpidament desperto i la motivació per intervenir a classe m'envaeix. Sento que formo part veritablement de la classe i sóc protagonista. Això fa que esporàdicament sorgeixen diferents opinions o que ja no tan sols el mestre sinó entre els alumnes ens ajudem i dialoguem sobre allò que sé està explicant a l'aula. És curiós perquè ja sigui en una classe universitària amb adults o a una aula d'infantil o al menjador d'una escola la dinàmica és la mateixa. Proporcionar un bon espai social i interactuar ens ajuda a compartir i a créixer. Quan he fet de monitor sempre he intentat que tots els infants del meu grup se sentin acollits i importants amb la finalitat de què poguessin expressar-se i socialitzar amb la resta. Recordo que quan vaig fer pràctiques a una escola de primària, la mestra va decidir fer una carta a la pissarra entre tota la classe. Era interessant com amb diferents expressions els infants volien dir gairebé el mateix i discutien entre ells com redactar-lo. Jo només tenia la funció d'observar allò que passava i la mestra em mirava amb els seus ulls com volem dient-me "increïble el poder que poden tenir els infants amb el diàleg i com es potencien entre ells".
D'altra banda, m'agradaria fer alguna pregunta als autors de la lectura:
Per què han escollit especialment les experiències que apareixen a la lectura?
S'està fent un camí correcte per crear una bona interacció a l'aula?
Les noves tecnologies finalment acabaran sent un gran recurs positiu o negatiu?
Finalment, per acabar, destacaria 3 conceptes clau importants de la lectura
Integració progressiva
Espai Social
Diàleg
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada