Fes una breu síntesi sobre el text
L’objectiu d’aquesta lectura és evidenciar la importància de la comunicació a l’aula i com aquesta permet que hi hagi una cultura de grup entre alumnes i mestre on tots participen i tots plegats aprenen dels coneixements de la resta. La lectura ens destaca que per aconseguir una cultura d’aula i un vincle cal que el llenguatge sigui estàndard, comú.
L’aula, segons el text, és un espai de coneixement i de vida amb diferents conreus comunicatius:
Conreu del saber: la conversa per construir coneixement
Gràcies als dubtes dels infants pot néixer una conversa que permeti que hi hagi un coneixement comú. D’aquesta manera, es genera una cultura d’aula on el llenguatge fa possible conèixer els coneixements de la resta, per tant, es crea una xarxa de comunicació. Per aconseguir que tothom participi cal aconseguir un clima de respecte i de consideració cap als altres.
La lectura ens posa com a exemple l’experiència a l’aula de quart de primària. Aquests alumnes estan fent un projecte, cosa que ha provocat molts dubtes als infants. L’acolliment dels interrogants ha estat el motor que ha generat una situació de comunicació intensa. El rol de la mestra és de guia i d’acompanyament, ella ofereix informació i suport perquè els alumnes reconeixin que saben i que han après.
Vull destacar una de les frases del text:
“El lenguatge és un instrument per realitzar una activitat intel·lectual conjunta”
Conreu de les emocions: la conversa amb la mirada
Aquesta part del text defensa la idea de fer l'aula com un espai d’expressió lliure, amb la reflexió personal en veu alta dels sentiments i d’experiències pròpies, cosa que enforteix la pròpia identitat i sentit de pertinença al grup. Per aconseguir aquest objectiu d’aula és important que tothom s’hi senti reconegut i segur per poder participar i obrir-se tal hi com és.
A través de dues experiències, una espontània i l’altre provocada, la lectura ens reflexa la part personal, més individualitzada de la llengua oral. La conversa ens permet veure la importància del l’intercanvi d’idees i de sabers a la resta d’alumnes per aprendre entre tots i enriquir els aprenentatges.
En conclusió, “el nostre repte educatiu és fer de l’aula un espai de comunicació on la paraula i les persones van donant sentit al món que ens envolta.”
Alguns interrogants que planteja i que formularíeu a l’autor:
Com es poden crear ambients on els infants se sentin còmodes per participar lliurement sense por de ser jutjats?
Quines estratègies utilitzar per crear xarxes de comunicació?
Comentari personal
M’ha semblat una lectura molt interessant perquè considero que és molt important crear ambients i situacions a l’aula que permetin compartir ideas i coneixements. Tot i això, penso que un dels aspectes troncals que aborda s’hauria hagut d’ampliar més perquè no ens permet conèixer, als lectors, estratègies o formes d’actuar per tal d’aconseguir el que ens explica el text, crear una cultura d’aula i una xarxa de comunicació.
Mentre llegia la lectura m’ha recordat a una cosa que he après al llarg del grau i m’ha fet reflexionar sobre les situacions de comunicació a la nostre aula, tant als seminaris com al grup gran.
D’una banda, el text m’ha recordat a l’assignatura de Processos educatius i d’aprenentatge d’aquest segon curs, ja que he après les diferents teories sobre la intel·ligència dinàmica, en concret a una d’aquestes teories, la teoria de la inte·ligència distribuïda de Resnick; Salomon; Rogoff; Palinscar i Brown. Aquesta defensa que la intel·ligència no està en l'individu sinó que està distribuïda entre els membres d’una comunitat i que, per tant, quan aprenem col·ectivament ens enriquim de la inte·ligència de les altres persones.
D’altra banda, al nostre grup ens costa molt participar i compartir ideas tant en els seminaris, on som un nombre més reduït de persones, com al grup gran. Penso que és perquè ens fa por equivocar-nos i ser jutjats. A més, penso que no tenim un vincle ni confiança per crear una cultura d’aula. Aquest fet ens perjudica, ja que seria molt interessant aprendre dels coneixements de la resta i les classes serien més interactives i divertides.
Finalment, des del meu punt de vista considero que a l’aula s’ha de participar i compartir idees en veu alta sobre la matèria, però no s’ha de mostrar els sentiments, ja que és una manera d’exposar-se a persones que potser no confíes i no vols mostrar-te.
Imtage amb enllaç
10 maneres de motivar el pensament crític en els alumnes de secundària | Teatro educatiu. https://www.transeduca.com/10-maneres-de-motivar-el-pensament-critic-en-els-alumnes-de-secundaria-n-32-ca.html
Quines tres o cinc paraules clau seleccionaries com a termes que són importants.
Comunicació, conversa, llenguatge, cultura, saber, xarxa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada