Síntesi
L’aula com un espai de comunicació per als infants en total llibertat que els ofereix un espai d’aprenentatge i de sabers on poden desenvolupar les seves capacitats al màxim.
El que es busca a l’article és un format d’aula com un espai de vida, on els infants puguin construir els seus pensaments, les seves idees, fer-se preguntes sobre el món que els envolta, per saber, per aprendre gràcies a les vivències que s’esdevenen dins l’aula amb la tutora i la resta de companys.
Dins la lectura trobem dos conreus, que fan referència a dos tipus de comunicació: conreu del saber i conreu de la mirada.
Pel que fa al conreu del saber, és la conversa que construeix l’infant per a obtenir el seu propi coneixement.
L’aula com a espai únic on cada infant se sent segur i se’l fa seu on es genera amb els altres infants una multitud de preguntes, de vivències construint així un coneixement comú, per tant, aprenen a través del treball cooperatiu, perquè cada infant aporta la seva cultura, el seu llenguatge que esdevé un instrument per a la comunicació, per a la intel·ligència i l’activitat intel·lectual conjunta.
En canvi, en el conreu de la mirada, és la conversa a través de les emocions, la part més personal dels infants en què l’aula esdevé un espai lliure d’expressió basant-se en la reflexió en veu alta que permet compartir entre tots els infants les vivències que tenen, el que senten, pel que cadascú passa individualment enfortint i creant la seva pròpia identitat i el sentit de pertinença a un grup, com pot ser en el que viuen dia a dia, grup-classe.
L’article reflecteix les experiències dels infants que porten a terme diferents projectes de manera vivencials que permeten a la mestra observar i reconèixer que saben i que han après els infants generant converses, siguin espontànies o bé, provocades pel propi projecte. Aquest fet ajuda als infants a formar-se un creixement individual i col·lectiu arribant a uns acords comuns i compartits.
Així doncs, el paper que té el llenguatge dins les experiències és fonamental perquè permet la comunicació, una font de coneixement entre tots, comprensió mútua i la capacitat de resolució de problemes. Com deia Vigotski el llenguatge esdevé per a finalitats pràctiques quan va acompanyat de la intel·ligència i que la conversa ens permet fer-ne ús.
Dins la lectura, el repte que es proposen envers la comunicació i el llenguatge en les etapes d’educació infantil des del món educatiu és fer de l’aula un espai de comunicació, d’aprenentatge i de sabers, a través de vivències comunes i consegüentment exercitar l’eina del llenguatge en què les paraules i les persones a poc a poc vagin donant sentit dins el món que ens envolta.
Finalment, el que pretén l’article és exposar les intervencions de l’aula, en com es manifesta el paper de la comunicació i els vincles que apareixen i es creen dins la cultura d’aula on tots els infants tenen veu i vot per avançar junts en el coneixement.
Pregunta a l’autor
- Que t’ha portat a dur a terme aquestes experiències i, per tant, fer-ne aquest estudi?
Aspectes rellevants
En general, m’ha semblat molt interessant tot l’article perquè com a persona i futura mestra m’agrada aprendre els nous mètodes d’educació que hi ha avui en dia al nostre país i com es poden implementar dins l’aula amb els infants. El mètode del qual ens parlen s’hauria d’implementar en altres escoles i aules. Penso que a través d’aquestes experiències i intervencions el que ha buscat la mestra és portar a la pràctica primera persona un dels mètodes alternatius educatius sortint del tradicional.
M’ha transportat al CFGS d’educació infantil que vaig fer i a primer de carrera quan vam tractar els mètodes d’educació alternatius i els autors que he treballat al llarg dels diferents anys com pot ser Vigotski del qual es fa referència en aquest article.
5 paraules clau:
- Comunicació
- Llenguatge
- Aula
- Saber
- Intervenció
Enllaç d’imatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada