Lectura 1C: "Hablar en clase, aprender lengua"

 2a evidència escrita. “Hablar en clase, aprender lengua”

Paraules clau: llengua oral, forma de comunicació, habilitats verbals, parlar, escoltar i pensar.

a)

Aquest article tracta sobre la importància de la llengua oral a l’escola i com aplicar-la a la pràctica escolar. Al text s’explica que la llengua oral és una gran font d’aprenentatge, socialització, pensar, llegir i escriure, i també d’iniciació a la literatura. L’autora opina que no pot ser treballada a les escoles de forma individualitzada i apartant-la de la resta de disciplines, donat que l’oralitat forma part del dia a dia i està connectada a gairebé totes les activitats diàries, tant dins com fora l’escola.

Al text es menciona que la llengua escrita és la més estudiada i treballada a les escoles, deixant de banda, d’aquesta manera, la llengua oral. Anna Camps, però, opina que la llengua oral hauria de tenir més pes al currículum escolar pel fet que és una gran font d’aprenentatge, forma part del nostre dia a dia (dins de contextos formals i no formals) i és una de les principals eines per comunicar-nos entre els humans.

Per un altre costat, a les escoles l’aprenentatge a través de la llengua oral és gairebé constant. Els i les alumnes no només aprenen en activitats o contextos dedicats a l’oralitat, sinó també de manera indirecta. A més, els centres educatius són uns espais on els infants coneixen una nova forma de comunicar-se i expressar, la llengua (oral o escrita) formal.

Després de deixar clara la rellevància de la llengua formal dins (i fora) les escoles, l’autora divideix l’ús de la llengua oral als centres educatius en quatre funcions: “Parlar per regular la vida social escolar”, “Parlar per aprendre i aprendre a pensar”, “Parlar per llegir i per escriure”  “Parlar per aprendre a parlar”.

b)

Després de veure la importància de la llengua oral a la pràctica educativa, m’agradaria llançar unes preguntes a l’autora sobre algunes qüestions que m’han sorgit un cop feta la lectura de l’article: Segons el text, consideres que el currículum actual de l’educació no contempla la rellevància de la llengua oral? Com podem fer els mestres o futurs mestres per introduir la pràctica de la llengua oral diàriament a la nostra feina docent? A educació infantil com podem enfocar les quatre funcions de la pràctica oral, d’una manera no teòrica?

c)

Des de la meva experiència, durant els meus anys d’escolarització infantil i primària, considero que a l’educació que vaig rebre no es va veure reflectida la importància de l’oralitat. Fins que no vaig arribar als cursos d’educació secundària no es va començar a donar rellevància a la llengua oral, a través de moltes presentacions i conferències a les aules. Així i tot, però, des del meu punt de vista, durant la meva escolarització obligatòria, l’oralitat era totalment secundària a l’hora d’avaluar les assignatures.

És per això que trobo molt interessant aquest article i el que s’esmenta, donat que per la meva opinió la llengua oral és tant o més important que l’escrita, que és la que s’utilitza contínuament per a relacionar-nos entre nosaltres, els humans. Des de les escoles s’ha d’emfatitzar la seva pràctica i ensenyança, hem d’adquirir més registres, aprendre a diferenciar quan hem d’usar un llenguatge més formal o més col·loquial, adquirir un ampli vocabulari, saber expressar-nos amb facilitat, trobar les paraules adequades en cada cas, etc. És a dir, penso que s’hauria de plantejar un canvi des dels centres educatius per posar més atenció a l’oralitat a les aules i fer una feina transdisciplinària, avaluant i posant èmfasi en més d’una competència alhora, sense de deixar de banda la importància de la llengua oral.

d)

Enllaç

Enllaç