Habitar l'aula quan la comunicació és essencial:
La Mercè Segarra, en l'article llegit, defensa el paper que juga la conversa en el procés d'aprenentatge dels infants, tant a escala individual com col·lectiva. Per demostrar-ho posa diferents exemples on la conversa guiada o espontània genera espais de coneixement conjunt, on els infants, a través de les seves aportacions i escolta activa, participen en aquest procés.
L'aula és l'espai temporal en què sorgeixen aquests moments d'activitat intel·lectual conjunta, i per aquest motiu, ha de ser prioritari crear un llenguatge comú, amb la finalitat de configurar una cultura d'aula. En aquesta cultura té cabuda una comprensió de funcionament de les regles del joc, creant un ambient de respecte i escolta cap als altres, donant valor a totes les aportacions. Creant així, un espai educatiu on els infants se sentin segurs per poder aportar un granet de sorra en les converses i els aprenentatges comuns.
El rol de la mestra en aquesta creació de coneixement conjunt se centra a organitzar i conduir, és a dir, a oferir informació i orientació perquè els infants puguin assolir coneixements i també prenguin consciència de què han après. A més, a través d'aquests espais més informals, pot extreure quins coneixements o temes cal posar més incisió perquè els infants els puguin assolir. Les converses quotidianes, informals o provocades són un moment en què la mestra no desapareix, sinó que pren un rol de segon pla, on els infants prenen un rol actiu en el seu aprenentatge.
Per acabar de comprendre aquest espai de cultura d'aula i coneixement conjunt, m'agradaria plantejar la següent pregunta a l'autora: Com es crea la cultura d'aula? Quin és el rol de la mestra, sobretot en tot el procés de la creació de les regles del joc, per què els infants se sentin segurs a l'hora de participar en la creació del coneixement conjunt?
Mentre he anat llegint el text m'han anat apareixent anècdotes de les pràctiques d'aquest curs, que vaig estar a una estança de 2-3 anys. L'edat que tenen just quadra amb l'adquisició del llenguatge, fent que es creessin molts espais de parla entre els infants, però sobretot amb les diverses referents. La curiositat característica de l'edat propiciava moments de coneixement conjunt, on a partir d'un "i per què?" es creaven converses informals d'aprenentatge on els infants prenien un rol actiu. Ara mateix em ve el cap un que vaig viure jo mateixa, que mentre explicava un conte sobre el control dels esfínters, els infants que ja dominaven l'ús del vàter van explicar als seus companys perquè el ratolí feia servir la gibrelleta, "el ratolí fa caca gibrelleta i no porta bolquer". El moment no es va centrar només en aquesta frase, però considero que podria ser la més representativa. A partir d'aquell moment hi va haver diversos infants que van mostrar interès per la gibrelleta i el procés de control dels esfínters (molts sense estar madurativament preparats). Va ser un primer contacte, un coneixement conjunt.
Paraules clau: Comunicació, coneixement conjunt, cultura d'aula, escolta, sabers. |
| FONT: Los círculos de diálogo - Mediación Escolar |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada