Breu síntesi de la lectura:
En
aquest article es destaca la importància que l'escola exerceix en el
desenvolupament integral dels infants, a més de les múltiples interaccions
socials que s'hi reprodueixen diàriament.
Els
autors (Fontich, X. & Fabregat, S., 2021) posen èmfasi en la idea que la
interacció és la forma més primigènia que tenim les persones d'estar en el
món, i per això, en qualsevol grup humà, comunicar-se amb els altres
succeeix de forma natural i espontània. Recalquen que això també passa a les
escoles. Per això, en aquest text es dediquen a compartir i mostrar algunes
reflexions sobre les interaccions que tenen lloc en les aules, focalitzant-se
en la idea que la interacció és un motor d'aprenentatge i que és fonamental pel
desenvolupament social i cognitiu dels individus. Així doncs, a continuació es
mostren les reflexions i idees que ens volen fer arribar mitjançant diàlegs i
reflexions reals d'alumnes d'entre 4 i 16 anys, que ens il·lustren el rol que
exerceix la socialització a l'hora de parlar, pensar, aprendre...
Finalment,
en les conclusions, els autors expliquen com, mitjançant els casos reals
anteriors, han argumentat la importància de la socialització en l'educació de
les persones en edat escolar. Aquest espai social és el que permet no només
construir coneixement, sinó sobretot entendre que és essencial aprendre a
fer-ho en col·laboració amb els altres. Així mateix, els autors també destaquen
les oportunitats que es perden si manca un espai social escolar i, per tant,
l'ecosistema de veus, identitats i desenvolupament que conforma aquest espai. L'ensenyament
s'ha d'entendre com la creació d'entorns rics i estimulants que, en definitiva,
propiciïn un entorn d'activitats productives i deliberades en què els alumnes
participin per arribar progressivament a dominar instruments i practiques
culturals que han estat desenvolupades justament per resoldre aquestes
activitats. Per tant, des d'aquesta perspectiva l'alumne es considera com un
agent actiu, però no solitari, que aprèn a través de la interacció amb altres
persones. Perquè això sigui possible hem de valorar i defensar el paper d'un
docent reflexiu, que experimenta, que comparteix, que crea material i
s'incorpora en el diàleg amb els altres docents.
Relació d’algun aspecte rellevant amb la meva vida:
La
lectura d'aquest text m'ha portat a recordar com jo vaig viure la pandèmia,
sobretot els mesos de confinament, els quals no es podia anar presencialment a
l'escola. Per posar-ho en context, m'agradaria dir que en aquell moment jo
estava cursant el primer curs d'un cicle formatiu de grau superior d'educació
infantil. Feia set mesos que havia començat el curs i, per tant, també feia
només set mesos que coneixia a les meves companyes de classe. El març d'aquell
any, quan es va declarar l'estat d'alarma degut a la pandèmia, es van tancar
totes les escoles i vam haver d'estar més o menys tres mesos confinats a casa.
Això volia dir que les classes es feien telemàticament, és a dir, per
videoconferència. Tots els continguts, els deures i els exàmens els fèiem amb
l'ordinador i les relacions socials també les havíem de mantenir a través de la
pantalla. Pensant-ho, aquesta situació podria haver anat molt malament, però
per mi no va ser tan catastròfica com m'imaginava. Per una banda, és cert que
les classes i els continguts no eren tan entretinguts o dinàmics com quan
estàvem a classe, i aquesta podríem dir que va ser la part més
"dolenta". Però, d'altra banda, les meves companyes i amigues de
classe van fer que el confinament no fos tan complicat i feixuc. Cada dia i
possiblement més d'un cop al dia, ens trucàvem, parlàvem, compartíem, ens
entreteníem fent activitats juntes, explicant-nos les penes i dedicant-nos
temps. A més, no només ens ajudàvem en l'àmbit de les relacions socials sinó
que també ho fèiem en l'àmbit acadèmic. Per sort, la majoria de deures i
treballs que ens posaven al cicle formatiu eren en grup. Això volia dir, que
cada cop que havíem de fer feina ens trucàvem, fèiem una videoconferència de
grup i posàvem en comú els nostres punts de vista, els coneixements, les
reflexions, etc. Relacionant-ho amb el text, crec que això és el que es vol
aconseguir. És a dir, tal com diuen els autors (Fontich, X. & Fabregat, S.,
2021) a l’escola no només hem d’aprendre
a construir coneixement, sinó sobretot entendre que és essencial aprendre a
fer-ho en col·laboració amb els altres. I crec, que tot just això és el que vam
fer nosaltres durant els mesos de confinament.
Pregunta a l’autor:
Estic
d'acord amb els autors en què aïllar els alumnes no és adequat si es vol
promoure la socialització i que tampoc ho és facilitar la connectivitat entre
alumne i escola o entre els alumnes proporcionant-los les eines necessàries.
Òbviament, aquestes mesures es van prendre per la situació que estàvem vivint i
les autoritats sanitàries van decidir que això és el que s'havia de fer. Potser
aquesta no era la millor solució, però llavors quina és la solució? Què caldria
fer si es repetís una pandèmia? Crec que els autors no proposen una solució que
millori les mesures que ja es van adoptar.
Paraules clau:
- Interacció social/socialització
- Comunicació
- Educació
- Desenvolupament
- Aprenentatges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada