LECTURA 1B – “Conversar con los ninos” (Ruiz-Bikandi, U.)

 Breu resum de la lectura:

Aquest article ens parla de la importància que tenen les habilitats comunicatives i relacionals per la formació i execució de la labor dels mestres. Tot i això, remarca com, desafortunadament, en la nostra societat aquestes no han sigut mai un requisit previ ni tampoc objecte d’entrenament.

No obstant això, és essencial que els docents siguin experts en comprendre la ment dels altres i en fer-se comprendre per ells. En educació infantil, els mestres ajuden als infants a observar, ordenar i relacionar els elements del món que coneixen i dels fets que succeeixen en ell. Tot això, ho fan mentre els ofereixen l'instrument que els permetrà anomenar i representar-se el món, pensar-se a si mateixos i relacionar-se amb els altres: La llengua. Per fer-ho bé, cal que els mestres s'interessin pels infants. Un aspecte central d'aquesta relació comunicativa és que els docents escoltin el que els infants diuen, seguir les seves argumentacions per descobrir com construeixen el seu pensament. Això, portarà a replantejar-se la millor manera d'adequar els plans educatius, les maneres de fer, al que aquests senyals indiquen. Per poder-ho fer, no cal tenir cap do especial, ja que les habilitats comunicatives es poden entrenar, aprendre i millorar. I cal fer-ho, perquè la seva importància és central, ja que el desenvolupament del llenguatge sempre va lligat amb el desenvolupament cognitiu. El fet d'aprendre a pensar i aprendre a parlar tenen una relació molt estreta. Per als infants, la parla amb els adults (juntament amb l'escriptura) és la font principal d'aprenentatge. D'aquesta manera, els infants no només aprenen les paraules, sinó que també aprenen com dir-les, quan i des de quin punt de vista. Totes aquestes transformacions tenen lloc en les seves ments gràcies a la pràctica de diàleg a través del qual aconsegueixen un desenvolupament intel·lectual i lingüístic.

Finalment, ens ha de quedar clar que aprendre a comunicar-se bé amb els infants requereix escoltar-los i ajustar el comportament a les seves necessitats. Per tant, per aquells que tenen com a labor educar, el desenvolupament de les pròpies habilitats comunicatives forma una part essencial del seu creixement professional.

Pregunta a l’autora:

L’autora diu que: “Sin duda, las habilitades comunicatives -también las de maestros y maestras- pueden entrenarse, aprenderse, y mejorarse...” (Ruiz-Bikandi, 2009, p. 16). Amb relació a aquesta afirmació, la meva pregunta seria: Com ho podem fer? És a dir, com es poden entrenar, aprendre o millorar les habilitats comunicatives?

Comentari personal:

Personalment, aquest article m'ha semblat molt interessant perquè dona la importància que es mereixen les habilitats comunicatives dintre del món de l'educació. Des de la meva experiència, aquestes mai han estat massa presents en les aules que jo he estat com alumne. Per això, com a futura mestra m'agradaria que l'experiència que tinguin els meus alumnes sigui diferent de la que vaig tenir jo. Perquè sigui possible, penso que és necessari que ens ensenyin i ens demostrin com són d'importants les habilitats comunicatives, tal com ens mostra aquest article. D'aquesta manera, ens podrem conscienciar i disposarem d'eines per poder-ho aplicar a l'aula i que així, els nostres alumnes surtin beneficiats.

Paraules clau:

• Habilitats comunicatives
• Llengua
• Relació comunicativa
• Desenvolupament cognitiu
• Aprenentatge
• Creixement professional

Font: https://www.understood.org/es-mx/articles/trouble-making-conversation