LECTURA 1B: "CONVERSAR CON LOS NIÑOS"

CONVERSAR CON LOS NIÑOS - Uri Ruiz Bikandi

A l’article apareixen força idees molt rellevants, però podríem dir que la més important fa referència al fet que el diàleg amb l'infant és el que li permet aprendre, desenvolupar-se i créixer, per tant, l’habilitat comunicativa del professorat ha de ser bona.

A l’escola hi ha una gran quantitat de nens i nenes molt diversos entre ells/es, amb diferents orígens, propòsits i característiques. Per tal que es pugui formar una comunitat amb aquests membres, és necessària la presència dels i les mestres amb una bona competència lingüística i comunicativa. És a dir, els/les docents han de ser capaços/es d’establir interaccions adequades amb els infants. Actualment, al nostre sistema educatiu, l’habilitat comunicativa no té gaire pes, de fet, moltes vegades no és ni objecte d’estudi durant la formació inicial. No obstant això, l’habilitat comunicativa es pot anar practicant i entrenant.

Altrament, els/les mestres d’infantil s’encarreguen d’acompanyar als infants des que neixen fins que tenen sis anys, en aquest període, es desenvolupen i evolucionen molt. El/la docent els ajuda a ordenar i relacionar-se amb els elements del seu entorn, així com que entenguin quines són les normes bàsiques de comportament. Tot això, ho aprenen a partir de llenguatge, per tant, és crucial que els/les seves referents tinguin una bona competència comunicativa.

Un aspecte a tenir en compte de la relació comunicativa que s’ha d’establir entre l’alumnat i el professorat és el fet d’escoltar als infants per saber com són, què penen, què els interessa, i quines són les seves necessitats. Així mateix, els/les mestres que comunica bé, són capaços de comprendre des de quina perspectiva parlen els/les seves alumnes. 

A l’article s’exposa el fet que els nens/es aprenen a parlar quan senten converses contextualitzades. És a dir, quan els adults interaccionen, els infants aprenen noves paraules, però també interioritzen com utilitzar-les, quan fer-les servir i des de quin punt de vista. Per tant, podem dir que, gràcies a la pràctica del diàleg, sigui entre adults o amb els infants, aquests s'adonen que a la llengua hi ha negociacions i diferents punts de vista, comprenen que la informació no és la mateixa per a tots els interlocutors, aprenen a reformular les seves frases, busquen alternatives quan no saben dir quelcom, entenen el que és el llenguatge metafòric… És a dir, els nens/es adquireixen gran part de la capacitat cognitiva gràcies al diàleg. De fet, aquest desenvolupament intel·lectual i lingüístic causat per la interacció verbal, els permet distingir entre la seva conducta i la dels altres, així com el seu pensament del de la resta de persones. 

Els/les docents han de parlar amb els infants, interactuar amb ells, però ha de saber com fer-ho, han de reflexionar sobre com ho fan i estar disposats a millor la seva comunicació amb l’alumnat. Per ensenyar-los a parlar, cal que el/la mestre/a sàpiga quines són les necessitats i els interessos dels nens/es i comprendre’ls.

Personalment, relaciono aquesta lectura amb el Pràcticum II, assignatura que he fet aquest curs. Les pràctiques les vaig fer a una escola bressol, concretament, a l’aula de lactants. No obstant això, se’m va donar l’oportunitat d’estar alguns dies amb els infants d’1-2 anys i amb els de 2-3 anys. Això em va permetre veure quina era l’evolució que feien els nens i nenes durant els seus primers anys de vida en relació amb el llenguatge. Vaig poder observar que els més petits, tot i no saber parlar, interaccionen amb l’adult a partir de la mirada; els infants que tenen entre un i dos anys comencen a dir algunes paraules; i els/les alumnes de dos i tres anys, generalment, ja tenen un llenguatge força desenvolupat i en molts casos poden establir converses poc complexes amb els i les mestres.

A part d’aquesta evolució, em vaig adonar que totes les educadores del centre tenen una bona competència comunicativa. Totes elles saben com dirigir-se al seu alumnat, i són capaces de rebre els missatges que els transmeten els nens i nenes. Vaig veure com les professionals feien ús de la llengua verbal per desenvolupar i afavorir l’aprenentatge dels infants, fos relacionat amb la llengua o amb altres àmbits.

Pel que fa a la pregunta que li faria a l’autor del text, m’agradaria enfocar-la al fet d’avaluar la interacció que un/a docent té amb els/les seves alumnes, és a dir, al text apareix la idea de posar una gravadora a l’aula, però un cop es té aquesta gravació, en què s’ha de fixar el professorat per millorar en la interacció amb l’alumnat.

Les paraules clau que destacaria de l’article són les següents: habilitats comunicatives, diàleg, interacció i aprenentatge.

La imatge que vull relacionar amb el text és aquesta:

http://educacion.editorialaces.com/estrategias-para-ninos-asperger/