Conversar con los niños - Uri Ruiz Bikandi
En aquest article, Uri Ruiz destaca la influència i, per tant, la gran rellevància d’establir diàlegs i interaccionar amb els infants per tal de fer possible un bon desenvolupament de les seves habilitats comunicatives i cognitives.
L’autor fa menció a la metodologia de selecció de professors a Finlàndia, on es posa a prova la seva capacitat de comunicació per dirigir-se adequadament als infants, a tall de diferenciar els professionals que es volen beneficiar del prestigi de la professió dels que realment tenen vocació. Personalment, m’ha semblat interessant i considero que és una bona estratègia, atès que d’aquesta manera es pot garantir un ensenyament de qualitat, tenint en compte que la llengua oral és essencial en els processos d’ensenyament-aprenentatge.
Si posem el focus en l’educació infantil, la lectura puntualitza la importància de fer una observació sistemàtica prèvia a fi de conèixer com els infants construeixen el seu pensament, escoltant i parant atenció als seus arguments i, a partir d’això, adaptar la nostra planificació educativa. Com a futura mestra, considero que el fet de posar l’infant al centre i fer que aquest sigui el protagonista del seu propi aprenentatge és quan realment aquests assoleixen coneixements de manera significativa.
Per altra part, citant textualment l’autor de la lectura: “La habilidad de la comunicación es la que le permite ajustar lo que se intenta decir al punto de vista de los demás.”. M’ha sorprès que un dels aspectes que explora sigui tan important, ja que durant la meva experiència al Pràcticum d’aquest any, la qual ha estat protagonitzada per infants que començaven a adquirir la parla, he pogut observar que no només reben informació cultural i social, sinó que també aprenen a adoptar diferents perspectives. Així doncs, de mica en mica anaven tenint més en compte allò que deien els altres, establint negociacions i converses molt interessants entre ells i amb l’educador/a.
Paral·lelament, l’autor fa especial esment a la importància de les converses per al desenvolupament cognitiu, defensant l’estreta relació que existeix entre aprendre a parlar i aprendre a pensar. Cal destacar que, tal com diu Ruiz, aquest camí està construït a partir de l’assaig-error, de descobriments casuals i de salts en la reflexió espontània d’allò viscut. Amb això, la vida en societat esdevé clau per a assolir-ho exitosament.
Altrament, un altre aspecte del qual fa al·lusió la lectura és que la pràctica del diàleg dona peu a habilitats més complexos com ara el llenguatge metafòric, que s’adquireix a partir dels 2 o 3 anys. Per tant, la interacció entre iguals i amb adults sovint posa en manifest que la informació no és la mateixa pels interlocutors. Mitjançant converses i interaccions, els infants es veuen obligats a contrastar la seva perspectiva amb la del seu interlocutor, veient les coses des d’un altre punt de vista, permetent-los diferenciar el seu pensament del dels altres.
Per acabar, com a docents, hem d’accedir al pensament dels interlocutors, en aquest cas, els infants, per assegurar la comprensió. Per a assolir-ho, podem dialogar amb l’alumnat i parlar sobre la mateixa experiència i la dels altres, sobre el que està present i el que no, el que s'ha viscut, etc. Tanmateix, així com l’alumnat ha de posar en pràctica la parla oral, els/les docents també ens hem d’entrenar en com potenciar-la de manera significativa i fer-ne un ús adequat i enriquidor.
Paraules clau: habilitats comunicatives, diàleg, desenvolupament cognitiu, interacció.
Pregunta a l’autor:
L’última frase de l’article m’ha encuriosit: “Se empieza poniendo en marcha una grabadora”. En quins aspectes, el fet d’escoltar de nou un diàleg, pot afavorir el desenvolupament de les habilitats comunicatives de l’infant? Cal que l’escoltem conjuntament? Per a quin motiu?
Imatge:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada