Lectura 1B - Conversar con los niños (Uri Ruiz Bikandi).

 

CONVERSAR CON LOS NIÑOS - URI RUIZ BIKANDI

1. Resum de la lectura. A Finlàndia, la professió de mestre és de gran prestigi social. Només té la possibilitat de formar part de la professió qui supera una prova de comunicació on es valora l’agilitat de conversar i comunicar-se amb els infants. Tanmateix, qui es dedica a l’ensenyament hauria de tenir la capacitat de comprendre la ment de la resta de persones, sobretot dels infants. Acompanyem els infants des del seu naixement mentre els oferim una eina massa important per representar-se i representar el món que els envolta, és a dir, la llengua. No obstant això, en moltes ocasions fem la feina de docent d’una manera plana i poc motivadora, per tant, “La experiencia se transforma, así, en rutina”.  Mostrar interès pels infants és, si més no, fer-los protagonistes del seu aprenentatge. Per saber com actuar davant l’alumnat, el personal docent ha d’observar detalladament per conèixer amb més profunditat els infants i, així, poder donar-li eines per ajudar-los a construir coneixements i saber comunicar-se. Per tant, les habilitats comunicatives poden entrenar-se, aprendre-les i millorar-les. (El docent com a expert en relacions humanes). Així doncs, el desenvolupament del llenguatge dels éssers humans està molt lligat al desenvolupament cognitiu, d’aquesta manera el fet d’aprendre a pensar i a parlar estan estretament relacionats. Els infants aprenen de l’observació i experiència de les persones adultes mitjançant el llenguatge, independentment de la cultura, classe socioeconòmica, etc. En la cultura Occidental la font principal de l’aprenentatge és l’escriptura i les converses. El llenguatge i la comunicació és una característica que comença des del naixement i que es va desenvolupant amb l’experiència, l’encert i l’errada. Per aquesta raó, l’acompanyament en l’etapa educativa dels infants és vital per transmetre bones eines comunicatives i ajudar a potenciar el desenvolupament cognitiu d’una manera correcta i eficient, mitjançant la conversa i l’escriptura. Expressant el poder de les paraules i de la llengua i a fer-ne un bon ús de la comunicació per aprendre a parlar amb precisió i coherència. (Diàleg i desenvolupament de la cognició). Ensenyar els infants té la condició de conèixer-los, seguir els seus passos i actuar d'una manera coherent a les necessitats dels/les aprenents. Així, si els/les mestres tenen una facilitat a l'hora d'accedir als pensaments dels infants, es podrà assegurar la comprensió. La parla, les converses, permeten endreçar experiències, tornar a endreçar-les, observar des de diferents angles, etc. Així doncs, aprendre a comunicar-se bé amb els infants requereix una escolta activa i ajustar el comportament de les persones adultes a les necessitats de comprensió i del discurs dels infants. (Capacitats comunicatives del personal docent que impulsa el desenvolupament).

2. Relació entre el text i una experiència personal. La comunicació entre personal docent i alumnat no ha estat present a la meva vida al llarg de la meva educació a les escoles. És a dir, la major part dels mestres i les mestres s’han dedicat a ensenyar la mateixa teoria a tothom d’una manera vertical i tradicional, sense tenir en compte les diferents capacitats que podem trobar a les aules. A més, no s’ha fomentat l’ensenyament mitjançant converses, únicament mitjançant l’escriptura autònoma. Hauria estat bé haver treballat les diferents assignatures mitjançant debats entre l’alumnat, que el personal hagués donat el paper protagonista i el centre d’aprenentatge a l’alumnat, etc. 3. Pregunta per aclarir dubtes. És molt important la capacitat comunicativa i l’expressió oral, com a docents som responsables del llenguatge i la comunicació com a eina d’aprenentatge. Per tant, Com s’hauria d’introduir aquesta formació per treballar aquesta capacitat per aconseguir personal docent competent? 4. Paraules clau. Docència. Responsabilitat pedagògica. Comunicació. Diàleg. Alumnat.

Font: Canva.