Lectura 1C
Article: Hablar en clase, aprender lengua, Aula de innovación educativa. Escrit per Anna Camps (2002).
Resum de l’article:
En aquest article, l'Anna Camps ens mostra una visió didàctica sobre la llengua oral i les seves diversitats lingüístiques i la importància que té en l'àmbit educatiu i en l'àmbit social dels infants.Les habilitats lingüístiques (parlar, escoltar, llegir i escriure) no s'implementen de manera individual sinó que cohabiten entre elles en el marc d'ensenyament. En una societat alfabetitzada no es pot establir una separació clara entre la llengua i l'escriptura, ja que l'alfabetització influeix en el pensament, la cultura i les relacions socials. Per tant, podem dir que la llengua oral es veu afectada per la llengua escrita.
Quan els infants arriben a l'escola descobreixen un nou context, el qual requereix una comunicació més explícita a l'hora de comunicar-se amb mestres i amb els seus iguals. A més, en el context de l'aula el fet d'utilitzar una llengua és un instrument d'aprenentatge, tant a l'hora de posar en pràctica les habilitats orals com les escrites, de la mateixa manera que a l'hora de dur a terme altres activitats on el llenguatge s'utilitza per a la comunicació i els alumnes aprenen de manera inconscient. Per tant, podem dir que el llenguatge oral consta de parlar i escoltar.
La interacció i el diàleg amb els companys i amb la mestra permet que l'aprenentatge i els conceptes dels alumnes es transformin i evolucionin, a més de crear un ambient de debat i de pensament propi i reflexiu que acabarà formant la moral dels infants. A partir d'aquesta interacció social, de la qual parlava Vigotski, aquesta necessitat d'interrelació social per a potenciar el desenvolupament conceptual.
Les habilitats lingüístiques segueixen un eix transversal i es pot observar en l'inici de l'etapa escolar. A l'etapa infantil s'introdueix la literatura a partir dels contes, els quals permeten a l'infant crear els seus propis esquemes mentals, a més d'haver d'entendre el que se li està explicant. També s'utilitzen cançons, les quals permeten a l'infant endinsar-se en l'oralitat d'una manera més dinàmica a partir de ritmes i sons que són fàcils de recordar, acompanyats d'una lletra que reproduiran melòdicament.
Finalment, l'aula es considera un espai de participació en el qual tots contribueixen d'acord amb uns objectius d'aprenentatge on apareixen tant la llengua oral com l'escrita en forma d'activitats.
Experiencia personal:
Sempre he tingut present que la llengua oral en el món educatiu, concretament en els centres educatius, és molt important. La manera en la qual un docent es dirigeix a un infant és crucial, ja que és la seva figura de referència dins de l'aula i és de qui aprendrà, primerament, a utilitzar la llengua oral i, després, la llengua escrita. La manera en què es comuniquen els infants entre ells i amb els docents també és molt important, perquè qualsevol interacció és objecte d'aprenentatge de manera implícita.
Aquest article m'ha fet recordar a una situació que estic vivint actualment. Treballo a un menjador amb infants de quatre anys, els quals en el seu dia a dia parlen en català a l'aula, tant amb les mestres com entre ells majoritàriament. El que em va sobtar un dia va ser que a l'estona del menjador, mentre dinen i mentre estan jugant al jardí van anar fent progressivament un canvi de xip. Cada vegada es comunicaven més en castellà entre ells, fins i tot amb nosaltres, les monitores, que sempre ens dirigim a ells en català, però quan arriba l'hora de tornar a l'aula tornen a agafar el ritme de parlar en català, ja que tenen associada l'estona del menjador com una estona "lliure" i l'estona de tornar a l'aula com una estona dins del context escolar on toca utilitzar la llengua oral d'una manera determinada.En aquesta estona, sempre aprofito per llegir algun conte, cantar alguna cançó o fer endevinalles amb els infants per tal de tornar a la calma, de manera que a través d'aquests recursos treballem la llengua oral a partir de la literatura, el ritme i les endevinalles, fets que afavoreixen l'adquisició d'esquemes mentals, el ritme, la pronunciació i la interacció social a l'hora de dir endevinalles entre ells.
Pregunta per a l’autora:
Fins a quin punt afecta l’escriptura alfabètica en la societat més enllà del que s’esmenta a l’article?
Paraules clau:
Habilitats lingüístiques, desenvolupament, llengua oral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada