Lectura 1C: Hablar en clase, aprender lengua

 

LECTURA 1C

-          Síntesi de la lectura. Selecció de 3-5 paraules clau que seleccionaria en relació amb el text.

Quan a la dècada de 1970 els programes d'ensenyament de la llengua al nostre país i en altres països propers van destacar la importància d'atendre les quatre habilitats comunicatives, s'oposaven a un ensenyament lliure, enfocat principalment a la llengua escrita i als usos normatius que aquesta exigeix, i reclamaven un ensenyament de la llengua que atengués no només els fins llavors oblidats usos de la llengua oral, sinó també usos escrits no contemplats en l'entorn escolar. Aquesta orientació de les programacions s'ha vist reforçada per les investigacions més importants sobre la llengua, entesa fonamentalment com a instrument de comunicació humana i també en els estudis i les orientacions teòriques de psicologia i didàctica de la llengua que han aprofundit, en major o menor mesura. És evident que les diferents activitats d'ensenyament i aprenentatge de la llengua prenen com a punt de partida i com a focus alguna que serà el punt d'articulació de les altres.

A la classe de llengua, les habilitats verbals orals, com les escrites, encara que potser de manera més evident, són alhora, i de forma en general indissociable, instrument i objecte d'aprenentatge. Quan les nenes i els nens arriben a l'escola entren en contacte amb usos orals propis d'un context nou, diferent del familiar, que exigeix l'ús d'un llenguatge més explícit perquè els interlocutors no comparteixen els mateixos coneixements.

Així, doncs, les diverses situacions en què es desenvolupa l'activitat escolar constitueixen en si mateixes situacions de possible aprenentatge d'usos de la llengua, dels gèneres discursius a què han donat lloc. Els usos orals, però, poden ser també objecte d'ensenyament, i els objectius i els continguts, ser explícits per als aprenents, de manera que siguin conscients del que aprenen.

Finalment, convé insistir que l'ús del llenguatge oral té dues facetes de parlar i escoltar. Escoltar implica comprendre, interpretar el que es vehicula a través de la paraula oral. Comprendre allò que es transmet a través del monòleg oral és imprescindible per a l'èxit escolar. Les investigacions sobre la presa d'apunts ofereixen indicis dels problemes que alguns estudiants tenen en la comprensió de l'organització de les exposicions orals a classe.

Un intent de classificació dels usos del llenguatge oral a l'escola ensopega amb el fet que la llengua oral impregna tota la nostra vida, forma part de la nostra manera d'estar al món i, per tant, d'estar a l'escola. A més d'això, les consideracions anteriors no permeten enfocar l'aprenentatge de la llengua oral a l'escola com el desenvolupament d'una habilitat aïllada de les altres. Malgrat tot, ens atrevim a enfocar els usos i les funcions de la llengua oral a partir de quatre punts de vista que poden ajudar en la reflexió sobre el seu ensenyament.

Parlar per regular la vida social escolar: Les converses són també font d'aprenentatge, ja que l'escola és un àmbit diferent del familiar que exigirà que la conversa s'adeqüi a les noves situacions, de vegades més formals, per a les quals caldrà aprendre noves formes de parlar. Algunes activitats dialogals, com les assemblees de classe, les sessions és de tutoria, etc., que es poden entendre des d'aquest punt de vista, són també ocasions per sistematitzar l'aprenentatge a través d'indicacions prèvies sobre la manera de participar-hi a través de l'observació i l'anàlisi posterior del que ha passat durant el seu desenvolupament.

Parlar per aprendre i per aprendre a pensar: La importància del diàleg en l'aprenentatge dels diferents continguts escolars ja és compartida per gairebé tots els professors i professores. El diàleg permet fer evidents els conceptes dels estudiants i permet transformar-los en el contrast dinàmic amb els dels companys i amb els que proposa el professor com a objecte d'aprenentatge. No oblidem, però, que els textos escrits són també elements de la interacció verbal, ni tampoc oblidem la importància que té la institució escolar a les característiques del diàleg que es dona en aquestes situacions.

Parlar per aprendre a parlar: Aprendre a fer una exposició oral, a presentar una feina, una investigació, a fer una entrevista, etc. és complex. En el procés de planificació del discurs oral que caldrà produir, les activitats orals parcials i les d'escolta es contrasten a les valoracions, és a dir, al discurs que es produeix sobre els discursos, del professor i dels companys, en situacions interactives diverses el llenguatge oral s'usa per aprendre a construir un discurs oral de més complexitat.

-          Relació d’aspectes que ens semblin rellevants amb alguna assignatura o vida personal.

Les estratègies discursives i la parla són fonamentals a l'aula d'educació infantil perquè ajuden els infants a desenvolupar habilitats comunicatives essencials que els permetran interactuar de manera efectiva amb els altres al llarg de la vida. En primer lloc, la parla és fonamental per al desenvolupament del llenguatge als nens. A través de la parla, els nens aprenen a comunicar-se i expressar els seus pensaments i els seus sentiments, és per aquest motiu, que la pràctica de la parla és fonamental a les aules no només per assolir coneixements curriculars sinó recursos útils al llarg de la vida que son fonamentals per conviure en societat. Les habilitats socials que es poden desenvolupar son la capacitat d'escoltar i respondre els altres, respectar les opinions dels altres i treballar en equip. A través de la conversa i el diàleg comprendre els punts de vista dels altres i trobar solucions conjuntes als problemes.

-          Formular pregunta sobre algun tema que no ens ha quedar clar o que no ha quedat explicat a la lectura.

M’agradaria que el text en algun moment fes èmfasi en el procés d’avaluació que seria més adient alhora de avaluar les estratègies discursives que es desenvolupen a l’aula.

Link imatge: INFANTIL DEL CEIP "MANUEL DE FALLA" DE PELIGROS: octubre 2013 (infantil-mf.blogspot.com)