LECTURA 1: EL DIÀLEG A L’AULA DES DE LA PERSPECTIVA SOCIOCULTURAL: LES NOCIONS DE BASTIDA I PARLA EXPLORATÒRIA
Síntesi lectura
Aquesta lectura tracta diferents elements clau que hem de contemplar a l’hora de generar aprenentatge amb les interaccions orals dels infants. Alguns dels conceptes que tracta són els que explico a continuació.
Primerament, amb relació a la teoria sociocultural, explica que l’ésser humà només té sentit quan hi ha interacció social. Així doncs, l’entorn en el qual es troben els infants ha de ser ric, estimulant i ha de plantejar preguntes interessants perquè els infants les resolguin. A més, destaca la idea que la interacció social ens permet copsar diferents formes d’interpretar el món. És cert que els infants aprenen per descobriment, tanmateix, necessiten interactuar amb els altres.
Seguidament, tracta la idea de la “bastida”. Aquest concepte fa referència al fet de donar més o menys ajuda en funció del coneixement de l’infant. De fet, l’ajuda ha de ser inversament proporcional al coneixement de l’infant. Per consegüent, quan l’infant té menys coneixement l’ajudem més i quan adquireixi més coneixement l’ajudarem menys. Aquest suport pot ser donat per una persona adulta o per un altre infant de la mateixa edat.
El tercer concepte que tracta la lectura és “la parla exploratòria” la qual consisteix a deixar parlar els infants amb la finalitat de pensar i raonar entre tots gràcies a les aportacions dels uns i dels altres. És important el rol del docent, ja que és qui ha de dirigir i redirigir la conversa, però ha de ser conscient que no pot agafar les regnes de tota la interacció. En aquest tipus de parla els infants s’impliquen molt en la conversa, discuteixen, proposen diferents idees i s’enriqueixen perquè desenvolupen el seu sentit crític. No és una interacció basada en les afirmacions que fan només alguns alumnes o el mestre.
Aquesta lectura tracta la problemàtica que hi ha en la majoria d’escoles, les ràtios. Les ràtios elevades provoquen que el docent no pugui estar contínuament parlant amb els uns i els altres per fomentar la seva competència comunicativa i, així, el seu aprenentatge. Així doncs, algunes “propostes” que es fan davant d’aquesta barrera és l’aprenentatge dialògic. Es caracteritza per ser un aprenentatge entre iguals o amb el docent a través del diàleg.
A tall de conclusió, veiem que els tres conceptes giren entorn de la mateixa idea. Això és, que l’aprenentatge no és conjunt de sabers, sinó que és un procés de socialització. Així doncs, per assolir un bon aprenentatge necessitem que els infants aprenguin a través del diàleg i l’exploració, però sempre amb la guia del docent, no només tenint present la descoberta que fan ells mateixos del seu entorn.
Relació d’algun aspecte que ens sembli rellevant amb alguna assignatura o amb la vida personal
Aquesta lectura destaca una idea amb la qual em sento identificada. En un moment, el text comenta que l’aprenentatge dialògic és imprescindible per aconseguir desenvolupar l’esperit crític de cada infant. Estic totalment d’acord amb aquesta afirmació. Recordo quan jo anava a l’ESO i al Batxillerat que de vegades no acabava d’entendre un concepte, per exemple o una idea, però la concebia com “el que era” perquè ho havia dit el mestre o perquè ho havia dit un company/a i el mestre l’havia felicitat per la seva aportació. Així doncs, jo anotava la idea i “l’aprenia” així. Això no obstant, quan hem fet debats o ens hem qüestionat entre tots quelcom que ha dit algú (sigui qui sigui) he pogut “anar més enllà” i he aconseguit, així, pensar, reflexionar i arribar a una conclusió per mi mateixa segons el coneixement que tenia.
Aleshores, en un primer moment no te n’adones, però amb el pas del temps prens consciència que allò que vas aprendre perquè “t’ho van dir” és un aprenentatge molt més insignificant que allò que aprens tu gràcies a la teva reflexió i gràcies al fet de compartir diferents visions. És per això que esdevens una persona amb més esperit crític quan fas aquest procés de socialització.
Després de fer el seminari, amb les companyes hem fet la següent reflexió per assolir un bon aprenentatge és necessari que ens sentim segurs a l’aula per tal de poder fer intervencions, debatre sobre diferents qüestions i fer un aprenentatge molt més significatiu. El llenguatge ens permet ordenar el nostre pensament i les nostres idees, per tant, a mesura que externalitzem de forma oral el nostre pensament fem un aprenentatge més significatiu perquè ens adonem del que hem après i gràcies al fet de compartir-lo veiem diferents punts de vista.
Pregunta:
Amb tot, de quina manera desenvolupem la parla oral en un aula d’I3 en la qual hi ha 20 infants?
Paraules clau: bastida, parla exploratòria, teoria sociocultural, aprenentatge dialògic
A continuació deixo una imatge que mostra clarament tot allò que aporta la interacció social. A més, a la font de la imatge es pot veure d’una forma més desenvolupada el que representa l’esquema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada