Es mostra, des del
desenvolupament d'un projecte de treball, com el llenguatge facilita la
construcció social del coneixement en una aula de nens de 5 anys, així com els
processos d'interacció i els coneixements construïts.
Aquest article
mostra com en educació infantil és possible aprendre des de l'interès dels
nens, i com el llenguatge facilita la construcció social del coneixement a
l'aula. Argumentar com, des del disseny de tasques i projectes d'aula
realitzats, el diàleg i la conversa són l'eix del dia a dia a les aules.
Aquest ensenyament
ha d'estimular l'experimentació, comptar amb la participació activa dels nens,
propiciar situacions de treball comú que permetin la reflexió conjunta de
professorat i alumnat sobre els múltiples aspectes dels problemes que es
plantegen, i ajudar els nens a elaborar el pensament, els sentiments i
l'experiència, així com a integrar-los, relacionant la seva vida quotidiana amb
la cultura.
Els nens arriben a
l'escola amb uns coneixements sobre els diferents àmbits de la realitat. La
funció educativa de l'escola és, en primer lloc, la de facilitar la
reconstrucció dels coneixements i les pautes de conducta que el nen ha adquirit
abans d'arribar a ella, i compensar les diferències inicials amb les quals els
nens comencen mitjançant l'atenció i el respecte a la diversitat.
Assumim que
l'escola és un magnífic espai per a créixer com ser social, per a desenvolupar
habilitats comunicatives, per a aprendre a expressar-se sent entès pels altres,
per a compartir i per a aprendre a viure i a conviure. En aquesta situació
d'aula, un grup de nens de 5 anys i la seva mestra creen el marc del treball.
Per a això, la mestra planteja el projecte als nens.
Davant aquesta
varietat de temes que els nens formulen, els proposa una votació perquè triïn
un. Aquesta manera d'actuar contribueix a la comprensió de la tasca pels nens,
a mantenir la seva atenció i al fet que participin en el seu desenvolupament.
Així mateix, la mestra anota, davant dels nens, la qual cosa van dient per a
poder tornar sobre això i recordar-ho. Els docents hem d'assumir el repte de
crear un clima a l'aula i en el centre que afavoreixi els principis bàsics de
convivència, d'experimentació no exclusivament acadèmica, d'aprenentatge i de
maduració, d'encerts i errors, d'autonomia personal i de desenvolupament de la
personalitat, de tolerància, de reflexió i diàleg.
Parlar de
projectes suposa plantejar-nos una altra concepció de l'educació, aprendre a
mirar als nens d'una altra manera, assumir que la classe és un centre de
recerca, i, sobretot, la consideració dels alumnes com a subjectes creatius
capaços de navegar per la incertesa. La metodologia de projectes de treball
consisteix en la posada en pràctica de seqüències d'ensenyament i aprenentatge
a l'aula que per a la seva realització requereixen que el grup s'involucri en
un procés de construcció de coneixement, amb el suport imprescindible del
llenguatge oral. Per a aconseguir-ho, el docent haurà de conèixer el passat,
fins i tot el de cada nen de l'aula, per a poder comprendre el present i
intervenir.
-Quina es la part més important de l’experimentació?
-Experiència, interacció, projecte, fases
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada