LECTURA 2B - L’ASSEMBLEA DE CLASSE EN EDUCACIÓ INFANTIL: UN ESPAI PER CRÉIXER COM A GRUP

LECTURA 2B - L’ASSEMBLEA DE CLASSE EN EDUCACIÓ INFANTIL: UN ESPAI PER CRÉIXER COM A GRUP

BREU SÍNTESI + EXPERIÈNCIA PERSONAL

L'article L'assemblea de classe en educació infantil: un espai per créixer com a grup examina l'assemblea de classe com una eina valuosa en l'àmbit educatiu, concretament en educació infantil, ja que permet als infants a conviure en grup per treballar la participació, inclusió i desenvolupament socioemocional mentre van fent un desenvolupament integral. Susana Sánchez Rodríguez i Carmen González Aragón, autores de l'article, defineixen assemblea com una reunió setmanal amb l'objectiu a analitzar el que succeeix a l'escola, debatent els problemes i plantejant noves formes de procedir, és a dir, un espai dirigit per promoure l'educació cívica i moral. Donen molta importància en vigilar que no es converteixi en una rutina, no cal que sigui sempre el mateix dia i hora a la setmana, es pot fer espontàniament o després d'un fet significatiu per compartir-ho amb els companys i veure les diferents visions d'aquest aprenentatge. En altres paraules, donar-li un altre sentit en ocasions puntuals amb la finalitat de tractar assumptes que afecten la vida en l'aula. Un autor espanyol, Potrillo, planteja l'assemblea com un projecte interdisciplinari perquè desenvolupa la competència en la comunicació lingüística i la competència social i cívica individual de cada infant. Es treballa escoltar a la resta del grup, respectar els torns, resolució de conflictes o iniciar-se en l'ús del llenguatge descontextualitzat, tot sota la moderació del docent.

Les autores afirmen que la intervenció del docent durant l'assemblea ha de ser d'escolta activa i no emetre judicis de valor. Donen molta importància la relació afectiva entre infant i adult, donant les mateixes oportunitats a tots els nens i respectar les necessitats i ritmes. Per això és rellevant que a l'hora de jugar entre iguals hi hagi respecte i ells ho entenguin a través de les normes de convivència de l'aula que ells mateixos han creat en comunitat. Fer-los conscients del que està bé i malament els ajudarà a adquirir autonomia moral que els permetrà comparar les seves idees i valors amb els altres, establint criteris de justícia i igualtat.

Aquest article m'ha fet veure que encara no he tingut el privilegi de poder experimentar aquesta mena d'assemblea, però si que he tingut el gust de viure una de molt semblant. La mestra especialista de psicomotricitat a l'aula de i5, abans d'iniciar la sessió els hi preguntava infant per infant que com se sentien, si volien compartir algun neguit amb la resta del grup. A les primeres sessions es limitaven a contestar bé, content, cansat i la mestra els hi preguntava sempre el motiu d'aquesta emoció, però contestaven sense gaire entusiasme. A mesura que avançava el curs va haver-hi una evolució: explicaven que estaven tristos perquè s'havien enfadat amb la seva mare al matí, o perquè algun familiar estava malalt, o un d'ells ens va explicar que durant el cap de setmana els seus pares li havien suggerit d'anar a fer un pícnic al camp i no volia. En l'últim cas, vam descobrir que l'infant no sabia que era un pícnic i entre tots li van explicar i també li van dir tot el material que necessitava. Finalment, a la següent setmana va explicar que havia anat molt bé l'experiència al pícnic.

PREGUNTA: Actualment, a les aules poques docents coneixes aquesta gran estratègia d'aprenentatge, o bé o fan després d'una excursió o sortida per concloure el debat i valorar que els hi ha semblat. Aleshores si no se segueix aquest mètode, creus que els docents treballen d'alguna manera més lúdica aquests aprenentatges més significatius?

PARAULES CLAU: interacció entre iguals a l’aula, assemblea, pràctica del docent, comunicació lingüística, competència social i cívica.

IMATGE:

FONT