Lectura 2B. LA ASAMBLEA DE CLASE EN EDUCACIÓN INFANTIL: UN ESPACIO PARA CRECER COMO GRUPO
Font: https://diarieducacio.cat/aprenentatgeservei/2019/03/10/assemblees-de-classe/
Breu síntesi de la lectura
Les autores de la lectura, comencen donant rellevància a les diferències socials que se’ls donen a les dues etapes d’educació infantil, es facilita que “cada uno de los ciclos pueda ser injustamente asimilado a un perfil asistencial en el caso de la etapa 0-3, y a un perfil academicista en el ciclo 3-6” (Sánchez, S. & González, C., pàg. 134). Per aquest motiu, autors com Hoyuelos (2008), Arnaiz i Collinge (2010), Alcrudo et al. (2015) han assenyalat la necessitat de generar una educació infantil de qualitat, partint de models de referència que resultin afectius, controlant la qualitat educativa i professionalitzant adequadament l’etapa, a més de procurar la coordinació entre els dos cicles de l’etapa per potencial la seva identitat educativa (Argos, 2006 & Barba, 2008).
Seguint amb aquestes idees, les autores ens proposen fomentar l’assemblea de classe per mostrar la seva rellevància pel desenvolupament de les competències en comunicació lingüística, social i cívica.
Per poder-ho dur a terme, es proposa seguir el model del constructivisme social (Vigotski, 1989 & Bruner, 1984) que consisteix a oferir als infants un context ric per l’experimentació en el món, seguint el criteri de significativitat. D’aquesta manera, oferim oportunitats pel desenvolupament integral dels infants, que, acompanyats, podran anar assumint reptes cada vegada més complexos i de forma més autònoma.
Aquests contextos significatius els aconseguirem a partir de l’equilibri de la relació adult-infant. Tanmateix, és fonamental que els docents estiguin capacitats professionalment i puguin transmetre els coneixements professionals amb afectivitat i ètica, que vulguin afrontar la feina amb il·lusió i alegria i sàpiguen escoltar i reaccionar als ritmes i necessitats de cada un. Així, s’oferirà un entorn que afavoreixi el desenvolupament infantil en igualtat d’oportunitats. Per tant, la funció del docent es basa a escoltar i observar els infants per poder fer propostes que afavoreixin al seu desenvolupament integral.
Una situació educativa molt rellevant és la reunió entre el grup d’iguals, ja que permet als infants comentar, compartir i reflexionar sobre la seva experiència escolar i les seves vivències fora de l’escola. A l’escola hem d’oferir espais perquè els infants puguin tenir converses en gran grup i els docents les puguem gestionar i mediar per tal que esdevinguin converses riques, però hem d’evitar que aquestes es transformin en situacions de pregunta-resposta de l’educador i els infants. El context escolar suposa un complement pel familiar, molts infants estan acostumats a tenir converses privades amb els seus progenitors, però no estan acostumats a participar en converses públiques, per tant, la tasca de l’educador/a és iniciar-los en aquest món i incitar-los a participar.
La realització d’assemblees de classe suposa l’oportunitat de desenvolupar la seva competència en comunicació lingüística i la seva competència social i cívica. Quan parlem de l’assemblea en EI ens referim als moments en què el grup s’ha reunit en un espai determinat amb la finalitat de posar en comú algunes qüestions. Iniciar els infants en aquest format comunicatiu exigeix mantenir la significativitat de la conversa, evitant la monotonia; és un repte pel docent.
Per Piaget i Heller (1968) una de les finalitats del desenvolupament és arribar a tenir autonomia, autonomia moral. “Para lograr personas moralmente autónomas es necesario democratizar las relaciones en la escuela. Es necesario crear una escuela cooperativa, donde todos participen en la toma decisiones y donde el respeto sea mutuo. De esta forma, los docentes lograrán que niños y niñas se liberen de su egocentrismo, de la sumisión sin discusión y del «respeto unilateral»” (Araújo, 2000) i l’assemblea és un espai idílic per afavorir aquesta autonomia moral.
Seguidament, el text ens parla de l’elaboració de normes de convivència a l’aula i s’exposa que s’haurien de crear a partir d’un diàleg compartit entre el docent i els infants, així mateix, s’ha de vetllar per una resolució pacífica dels problemes a través de la negociació dialogada entre els implicats.
Quan el docent ha de prendre decisions o resoldre conflictes, se li fa més efectiu si segueix aquestes estratègies: en primer lloc, basar-se en l’escolta activa i, en segon lloc, no emetre judicis de valor sobre les seves accions o opinions, sinó enfocar als efectes tangibles que pot tenir, indicant els sentiments que genera en el propi docent. Quan aquestes dues fallen, s’ha de recórrer a la resolució negociada dels conflictes o presa de decisions, confrontant les diferents opcions i buscant un pacte entre tots els interessats.
En l’assemblea, el docent intervé “para hacer pensar, para poner en evidencia contradicciones entre los distintos hablantes, para señalar desvíos temáticos o para reclamar y guiar resúmenes de lo dicho” (Ruiz, 2002, p. 26).
Relació amb la vida personal
Quan vaig anar a fer el pràcticum I, els infants van fer una assemblea per triar les normes de l’aula. Era la classe de segon de primària i quan ho van fer, la mestra va procurar ser la guia de la conversa, però deixant que els infants parlessin entre ells per tal d’arribar a un acord i, entre tots, determinar què era allò que es podia o no fer a l’aula. La mestra va ajudar-los a prendre algunes decisions, però els infants van desenvolupar les seves competències cíviques i lingüístiques i van arribar a una conclusió, a la qual van estar tots d’acord.
Pregunta per conèixer més sobre el text
En quin moment s’ha de començar a donar rols als infants en una assemblea?
Paraules clau
Pràctiques d’aula
Competència en comunicació lingüística
Competència social i cívica
Interacció a l’aula
Assemblea
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada