LECTURA 2B - "La asamblea de clase en educación infantil: un espacio para crecer como grupo"

• Síntesi de la lectura: 

L’article parla sobre la necessitat que tenen els infants d’educació infantil (0-6 anys) de treballar l'assemblea a classe, que segons les autores de l’article, Susana Sánchez Rodríguez i Carmen González Aragón, és una reunió setmanal amb l'objectiu a analitzar el que succeeix a l'escola. Una eina educativa que consisteix a oferir als infants un espai segur i agradable on tractar temes diferents, on tots estan acollits i poden exterioritzar les seves idees i preocupacions per compartir-les i debatre-les amb la resta de companys.  

Ja des de ben petits és important oferir-los aquest temps i espai, ja que afavoreix al desenvolupament de les seves competències socials, cíviques i de comunicació lingüística. Guanyen autonomia i presa de decisions. Gaudint d’aquest moment compartit dedicat a ells, discuteixen sobre les dificultats que van sorgint diàriament a l’escola, resolució de conflictes, sobre aspectes de la vida personal dels alumnes, qüestions d’organització i convivència dins l’aula. D’aquesta manera se senten acompanyats i guiats pels seus companys i el docent, que en aquest cas té un paper de guia i mediador, de posar certes normes dins l’aula i vetllar perquè puguin participar tots amb igualtat d’oportunitats democràticament des del respecte, la inclusió i l’autonomia moral. 

Segons la lectura, trobem dos tipus d’assemblees de classe: les que treballen d’una manera més reflexiva a través de la conversa i el diàleg entre els alumnes dins l’aula i, les que són més artístiques on tracten els temes d’interès a partir de narrar contes o cantar cançons per fer arribar el missatge i les possibles solucions a les preocupacions que tenen els infants. 

 

• Comentari personal: 

Sempre havia pensat que les assemblees eren un espai on els infants expressaven i posaven en comú les seves inquietuds debatent tots aquells temes que els generaven curiositat, preocupació o alegria, però ara he vist que són molt més que això. He de dir, que no sabia que es poguessin fer amb infants tan petits, ja que pensava que començava a ser important tenir un espai on compartir els nostres pensaments més grans, cap a la primària, però gràcies a l’article m’he adonat que realment fa falta ja des de ben petits oferir-los un espai segur, de confiança, on ells tenen el paper principal i el docent només escolta i acompanya la sessió fent de mediador, ja que això els anima a exterioritzar les seves idees, millorar la seva competència comunicativa, lingüística i social. A través d’aquestes reunions on es parla de temes que a ells els semblen d’interès, es relacionen amb els seus iguals, reflexionar sobre el que passa diàriament i se senten partícips, valorats, escoltats, respectats i inclosos en el grup-classe i en l’educació. 

Des de la meva pròpia experiència com alumne, que jo recordi no vaig començar a fer assemblees fins a primària. Solíem realitzar aquestes assemblees el dia que tocava tutoria que era una hora a la setmana i es convertia en una estona on la mestra ens comentava temes importants sobre excursions, colònies, problemes que havien anat sorgint al llarg de la setmana, però no recordo que parléssim i debatéssim molt ni que ens preguntes què sentíem, quines preocupacions teníem. Quan sorgien problemes, normalment el que es feia era resoldre’ls en petit comitè amb les persones que s’havien vist implicades, no es parlava amb tot el grup-classe. Trobo que és molt interessant el que proposa l’article, ja que fomentar aquest espai on tenir el temps i l’oportunitat de parlar de tot allò que els infants necessiten exterioritzar és essencial perquè se sentin acompanyats, escoltats, valorats i compresos dins l’escola. Al mateix temps que els ajuda a tenir un moment al dia a parar, pensar i reflexionar oblidant-se de tot el que passa, centrant-se només en el seu “jo” i descobrint com estan i què necessiten pel seu propi benestar. Si no se’ls dona aquest espai de pausa, tranquil·litat i seguretat on interactuar lliurement segons el seu parer, els estarem privant del seu dret a expressar-se lliurement i no podran exterioritzar tot allò que els passa al seu interior, se sentiran sols i perduts en moltes ocasions, no perquè no vulguin dir què els hi passa, sinó perquè no se’ls donarà ni l’oportunitat de poder créixer juntament amb els seus companys.  

• Pregunta per l’autor: 
• Quines estratègies tens com a docent per fer de bon mediador i vetllar per la participació activa de tots els alumnes? És a dir, com has de fer-ho perquè tots els infants amb les seves individualitats, particularitats i necessitats participin amb igualtat d’oportunitats? 

 

• Paraules claus de la lectura: 
• Assemblea. 
• Participació i escolta activa. 
• Interacció i debat. 
• Comunicació lingüística. 
• Competència social i cívica. 

 

• Imatge que representa el text: 

• De La Hoz, C., & De La Hoz, C. (2021, 28 septiembre). La importancia del refuerzo con niños difíciles: ¿por qué los castigamos? ¿Cuál es el detonante? El País. https://elpais.com/mamas-papas/2021-09-28/la-importancia-del-refuerzo-con-ninos-dificiles-por-que-los-castigamos-cual-es-el-detonante.html 

 

• Enllaç a una pàgina interessant que tracta el mateix tema: 
• Paso a paso - La Aventura de Aprender. (s. f.). http://laaventuradeaprender.intef.es/guias/como-hacer-una-asamblea/paso-a-paso