1. Breu síntesi de la lectura.
Com bé tots sabem, l’etapa d’educació infantil és un moment crucial en la vida dels més petits, ja que, és la fase en què més coses aprenen alhora que es desenvolupen i es van coneixent a si mateixos. Doncs, cada moment que comparteixen amb adults o amb els seus iguals, els ofereix una gran quantitat d’oportunitats d’aprenentatge que es complementen amb l’entorn familiar. Per tant, és un moment ple de valor educatiu i d’identitat pròpia en el qual, la “revista Iberoamericana de Educación” ha volgut aprofundir per tal de tractar aquest aspecte tan important.
En aquest article es vol fer especial èmfasi en mostrar l’interès de la pràctica de l’assemblea de classe, com a un espai on els infants (menors de sis anys), puguin evolucionar amb relació a la competència en comunicació lingüística i la competència social i cívica. Crear un clima adequat perquè els alumnes puguin expressar-se amb llibertat alhora que escolten i aprenen dels seus companys. En definitiva, un aprenentatge conjunt que enriqueix a tots els petits.
A tot això, és rellevant dir que inicialment la comunicació compartida en
aquestes edats primerenques és una mica complicada, però a mesura que va
passant el temps i gràcies a la proposta de l’assemblea, es permetrà als
infants adquirir de forma progressiva diferents coneixements i habilitats per
tal desenvolupar la capacitat d’actuar de forma autònoma en societat. En
definitiva, mitjançant aquesta proposta els alumnes tindran l’oportunitat de
potenciar el seu desenvolupament integral, que amb l’acompanyament dels seus
iguals i l’educador o educadora, podran assumir reptes cada vegada més
complexos que finalment resoldran de forma totalment autònoma.
2. Comentari personal.
Personalment, m’agradaria fer referència a una vivència que vaig tenir durant la meva estança de pràctiques a una escola, concretament a l’aula d’I3. Allà, vaig poder presenciar com diàriament es posava en pràctica aquesta assemblea de la qual parlem, amb el propòsit que en aquest moment tan valuós, els nens i nenes tinguessin l’oportunitat de construir un grup on potenciar la pràctica de la conversa entre iguals, i on poder compartir i reflexionar tant de les vivències de l’escola com de l’exterior.
Així doncs, aquesta activitat afavoria al fet que els infants poguessin compartir el seu discurs amb la resta del grup, treballar l’escolta cap als altres, respectar els companys i els torns de paraula, construir un coneixement de si mateixos, treballar la resolució de conflictes, aprendre a identificar i expressar els seus desitjos, emocions i vivències, etc.
En definitiva, una proposta que mitjançant la participació dels petits (que
inicialment era poca), es permetia crear una mena de reunió on poder analitzar,
debatre i tractar envers diversos temes que en aquell moment eren rellevants
per als infants i per la mestra, atès que és la persona que s’encarrega de
dirigir aquesta proposta. Per tant, també permet als docents poder escoltar i
reaccionar als ritmes i necessitats dels més petits per ajudar-los de manera
individualitzada i sense jutjar-los, ja que, cada persona és única.
3.
Pregunta que faria a l’autor del text.
Amb quina freqüència convé crear aquests espais d’assemblea perquè els
infants puguin expressar-se i compartir vivències amb la resta dels companys,
independentment de les converses que tinguin entre ells a altres contextos?
4.
Paraules clau que selecciono com a termes importants.
Pràctiques d'aula, competència en comunicació lingüística, competència social i cívica, interacció a l'aula.
https://www.pinterest.es/pin/315463148889702643/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada