3a evidència escrita. “Lectura compartida y estrategias de comprensión lectora en educación infantil”
María Teresa Llamazares Prieto; María Dolores Alonso-Cortés Fradejas
Paraules clau: comprensió lectora, compartir la lectura, estratègies, alfabetització emergent, propòsits de lectura.
a)
Aquest article tracta sobre com s’utilitzen i s’aprofiten els moments de lectura a les aules d’educació infantil. Les autores exposen que les maneres en què es duen a terme les situacions de lectura no fomenten que els infants adquireixin l’hàbit de llegir ni desenvolupin habilitats de comprensió lectora, o no de la manera en què es podria fer si s’enfoquessi aquesta pràctica des d’una altra perspectiva. En aquest text es proposen unes estratègies per aconseguir aquest objectiu, extretes a partir de la realització d’una investigació en una aula amb infants de quatre i cinc anys.
Una de les estratègies que es suggereix és la de la lectura compartida (preferentment en grups petits i repetint l’activitat diverses vegades), la qual està demostrat, a partir de les pràctiques de l'alfabetització emergent, que és una de les tècniques més beneficioses perquè els infants adquireixin habilitats de comprensió lectora, així com afavorir el desenvolupament cognitiu lingüístic. D’altra banda, s’ha estudiat que perquè aquestes pràctiques siguin més efectives el docent (o adult) ha de ser capaç de realitzar una sèrie d'estratègies interactives que fomentin el seu desenvolupament en aquest àmbit. És a dir, com mencionen les autores Llamazares, M.T. i Alonso-Cortés, M.D. (2016), aconseguir un “desenvolupament conscient d’un comportament interactiu mediador efectiu” (pàg. 4).
Es menciona que una bona manera d’arribar als objectius plantejats és, abans d’iniciar la lectura, establir el propòsit d’aquesta, activar els coneixements previs dels infants i fer prediccions sobre quines coses creuen que poden passar al llarg de la història. Durant la lectura es poden fer hipòtesis parcials i en finalitzar-la una recapitulació del conte per veure què han après, quines coses recorden i què és el que més els ha agradat.
Per finalitzar aquest article es fa menció de l’existència de dos grans components de la lectura: la comprensió i la descodificació. A les aules d'educació infantil, segons les autores, és més lògic prioritzar la comprensió, donat que la descodificació depèn del coneixement alfabètic i està vinculat a habilitats lingüístiques orals. La comprensió, en canvi, ajudarà als infants a ser lectors actius amb propòsits de lectura, els quals, a través dels contes/llibres/documents, avaluaran si els estan assolint.
b)
Després de la lectura d’aquest article tan complet sobre estratègies de lectura per infants de quatre i cinc anys em sorgeixen alguns dubtes. Quines estratègies es podrien aplicar per altres cursos (inferiors) d’educació infantil? Per a les aules del primer cicle d’educació infantil es podrien posar en pràctica les propostes mencionades a l’article? Com es podrien adaptar/adequar les estratègies per a infants que encara no parlen?
c)
Fent menció a la meva experiència durant els meus anys d’escolarització, no recordo que la lectura formés una part essencial ni important al currículum escolar. Pel que recordo, els moments de lectura es deixaven més de banda. De fet, la majoria de les lectures ens les fèiem fer a casa, sense que els docents es preocupessin per si els contes els llegíem els infants o els familiars. D’altra banda, en els moments de lectura col·lectiva a l’aula començàvem les lectures sense saber de què tractava el llibre, no ens paràvem a esclarir res ni a fer intervencions i poques vegades els docents corregien si algú s’equivocava pronunciant alguna paraula. A més, a la meva escola mai vam posar en pràctica la lectura compartida que es menciona a l’article, o no seguint els passos i la manera en què s’explica al model.
D’aquesta manera, el que em van fer arribar sobre què és la lectura no em va motivar gens. Jo llegia per obligació, sentia que perdia el temps i no gaudia gens fent-ho. Fins que no vaig arribar a l'educació secundària i vaig començar a llegir llibres que m’interessaven (en lloc de llibres imposats) no vaig començar a desenvolupar estratègies de comprensió lectora i em vaig fer fanàtica de la lectura. Des d’aleshores, considero que tinc molt més domini en l’àmbit de la lectura, en l’anàlisi de textos i en capacitat escriptora. M’hauria agradat molt que se m’hagués ensenyat la lectura d’una altra manera, però ara sé que existeixen estratègies per motivar als infants des de ben petits i procuraré fer-ho quan pugui dedicar-me a la tasca docent.
d)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada