LECTURA 2D

Lectura 2 → LA ASAMBLEA DE CLASE EN EDUCACIÓN INFANTIL: UN ESPACIO PARA CRECER COMO GRUPO 

Síntesi lectura 

L’article d’aquesta lectura tracta, per una banda, sobre els beneficis de l’assemblea a l’aula d’infantil i, per l’altra, sobre quin ha de ser el rol del docent per afavorir aquest context. 

Una de les idees principals que destaca el text és la teoria constructivista de Vigotski, ja que el fet que els infants es relacionin entre ells i tinguin experiències enriquidores d’experimentació, d’investigació i de joc significatives els permet anar adquirint diferents competències i habilitats a mesura que es desenvolupen i esdevenen autònoms. Així doncs, els petits moments de comunicació que tenen lloc entre els infants són molt valuosos, atès que reflexionen i comparteixen la seva experiència. Tanmateix, és rellevant practicar la llengua oral en gran grup i preparar-los per a situacions futures en les quals hauran de parlar en públic. És aleshores que sorgeix la idea de l’assemblea. 

Segons (Freinet, 1972), l’assemblea consisteix en una reunió setmanal dirigida per analitzar allò que ha passat a l’escola, debatre els problemes i comentar noves formes de fer. Segons ell és un espai per promoure l’educació cívica i moral i que exigeix els infants una participació ritualitzada, és a dir, mitjançant rols que els permeten viure una experiència autèntica de la vida quotidiana. 

Així doncs, veiem que l’assemblea, és un mètode per potenciar la competència lingüística alhora que potenciem la competència cívica i moral en un context on se senten inclosos. A més, una altra idea clau que destaca l’article a favor de les assemblees és el fet d’afavorir la conducta prosocial, és a dir, “actuar voluntàriament per ajudar, compartir, consolar o protegir a les altres persones” (Paniagua i Palacios, 2005). 

Per afavorir aquesta conducta, és rellevant que primer adquireixin l’autonomia moral a través de les assemblees. Segons Piaget i Heller “l’autonomia moral és un procés d’educació social que ensenya l’individu a col·laborar amb els altres i a respectar les regles socials, així com afavorir el desenvolupament de la personalitat i de la consciència de solidaritat entre els individus” (Piaget i Heller, 1968, p. 141). Així doncs, els infants amb aquesta activitat debaten diferents qüestions i arriben a un acord comú, al qual per arribar-hi han de tenir present el seu coneixement, els seus interessos i els seus desitjos, però també els dels altres. 

Amb relació al rol del docent en aquests contextos té un repte i és el fet de mantenir converses significatives amb els infants per evitar que caiguin en una monotonia. A més a més, ha de fomentar-los l’experimentació comunicativa per millorar aquesta competència. Cal destacar que el docent és un model clar de la llengua oral per als infants. Com a conseqüència és imprescindible que tingui una bona escolta activa per donar als infants un moment per poder-se expressar i alhora ajudar-los a reestructurar el seu discurs o alguns mots que estan fent servir. A més, és important que no emeti cap judici de valor sobre l’expressió o les opinions dels infants. 

Al capdavall, l’assemblea afavoreix el desenvolupament dels infants de forma integral en un context en el qual a partir de diferents individualitats assoleixen un coneixement col·lectiu gràcies a l’orientació del docent i les aportacions dels més petits. 

Relació d’algun aspecte que ens sembli rellevant amb alguna assignatura o amb la vida personal 

En aquest apartat m’agradaria destacar una idea del text que tracta sobre “el racó de compartir”. És un racó en el qual cada infant pot fer una aportació o donació per tractar un sentiment, un conflicte o quelcom que sigui del seu interès. És un espai important perquè connota que tots els infants de l’aula són companys i poden discutir diferents qüestions junts. 

De fet, a l’escola de pràctiques on he estat, feien una activitat semblant. Els dilluns tothom qui volgués de classe podia portar un objecte especial o explicar alguna experiència significativa per a ell/a. Així, compartien aquest moment entre tots, es coneixen i aprenien conjuntament. 

Considero que és una bona pràctica, ja que centrem l’alumnat en el centre del seu aprenentatge i deixem a les seves mans allò que volen aprendre i, per consegüent, qüestionar-se per allò amb el qual tenen interès. És una manera de dotar-los de coneixement i que assoleixin un aprenentatge significatiu per a ells. 

M'agradaria destacar algunes idees que hem comentat el seminari. Per una banda, hem comentat de quina manera ho hauríem de fer per fer partícips tots els infants independentment de les seves individualitats i necessitats. Per altra banda, hem comentat el tema de la lectura compartida i m'ha semblat molt interessat, ja que és un model de lectura més dinàmic del que jo vaig tenir quan era petita. Aquest model de lectura permet que els infants puguin participar en la lectura i compartir amb la resta tot allò que sigui del seu interès. Quan sigui mestra narraré els contes de forma compartida per tal que cada infant pugui fer les seves aportacions i hi tinguin cabuda en el conte. 

Pregunta: què hauríem de fer en el cas que féssim una assemblea per resoldre un conflicte i, així i tot, els infants no arribessin a un acord? (Entenen que nosaltres com a docents ja hem modelat l’assemblea).

Paraules claus: competència en comunicació lingüística, competència social, cívica i moral, oral dialògic i aprenentatge significatiu

                                      Font

A continuació deixo un enllaç molt interessant sobre la pedagogia de Célestin Freinet. Resulta que moltes pràctiques que feien a l’escola de pràctiques o que he fet jo de petita són originàries d’aquest autor com ara aprendre per racons o per projectes, tenir el protagonista de la setmana o el fet de tenir els càrrecs a l’aula. A l’enllaç s’explica amb més detall què aporta cada activitat als infants.