dilluns, 17 d’abril del 2023

Lectura 1D. El diàleg a l’aula des de la perspectiva sociocultural.

Cita de la lectura:  Fontich, X. (2011). El diàleg a l'aula des de la perspectiva sociocultural: les nocions de bastida i parla exploratòria. Articles de didàctica de la llengua i de la literatura, 1(54), 68-75. Enllaç

Resum de la lectura

L’article tracta sobre la teoria sociocultural, que sosté que el funcionament psicològic humà es desenvolupa mitjançant la interacció social. En aquest sentit, a l’article es proposa que les pràctiques educatives han de fomentar l'activitat exploratòria de l’alumnat i la interacció social com a mètode per interpretar i descobrir el món. El llenguatge es concep com un signe mediador que coexisteix amb altres instruments psicològics, i la interacció verbal és l'eix privilegiat de l'aprenentatge.

El text també fa referència a la idea de la "bastida", que es basa en què a través de la interacció entre el mestre i l’infant. L’adult li proporciona estratègies comunicatives per ajudar-lo a desenvolupar-se i fomentar la seva autonomia. L'alumnat és considerat subjecte actiu d'aprenentatge i el treball col·laboratiu és essencial. L'aprenentatge és un procés de socialització en formes específiques de parlar i comprendre una cultura.

L’autor descriu el desenvolupament com un procés social en el qual l’alumne/a "reinventa" fragments de coneixement elaborats culturalment en quatre etapes que van des de la guia inicial de companys/es més capaços/es, fins a l'autoregulació de l'aprenentatge. És important redimensionar la perspectiva sociocultural en relació amb el context educatiu a través de la noció de la zona de desenvolupament intermental (ZDI) i l'ensenyament dialògic.

Per promoure la interacció a l'aula, l'autor defensa l'ús del debat, que és un mitjà significatiu per desenvolupar el pensament i el raonament, però que no es treballa prou dins de l’aula. És crucial que l'educador/a orienti l'alumnat i establir junts les regles bàsiques a seguir perquè la interacció sigui productiva. D'acord amb Mercer (2001), determina tres tipus de parla: la disputativa, acumulativa i exploratòria. Aquesta última és la més efectiva perquè es basa en l'argumentació crítica i constructiva.

Comentari personal:

Aquest article m'ha fet reflexionar sobre la meva intervenció a l'aula quan jo era petita. Recordo que durant la meva etapa escolar el mestre tenia un paper principal a l'aula, que consistia en transmetre coneixements als alumnes. En canvi, els infants teníem un paper passiu, el qual es basava a escoltar i respondre correctament les preguntes del mestre. A més, mancaven les propostes orals basades en el debat col·laboratiu. 

Afortunadament, en l'actualitat, cada vegada són més els educadors i educadores que s'enfoquen pràctiques educatives centrades en l'alumnat i que fomenten la interacció social i l'aprenentatge col·laboratiu a través de la parla exploratòria. Durant el meu període de pràctiques en centres escolars he pogut observar un projecte que es duu a terme en moltes escoles que es basa justament en aquests principis, s'anomena: "Projecte Escolta'm".


Pregunta a l’autor

  • El model pedagògic que es porta a terme a través de la parla exploratòria, a quina edat s'adequa més, és a dir, s'ha d'allargar durant tota l'etapa escolar o només centrar-se en l'educació infantil?


Paraules claus: teoria sociocultural, procés de socialització, ensenyament dialògic, bastida, parla exploratòria


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TASCA 2: L’OFICI D’ENSENYAR

1. El primer text parla de dues maneres d'entendre l'ensenyament? Podries definir cadascuna d'elles breument amb una frase? La p...