EL TREBALL DE L’AUTONOMIA DELS 3 ALS 6 ANYS

 

https://www.hola.com/padres/20220425331731/juegos-infantiles-fomentar-autonomia-ninos/

Resum:

Cada ésser humà tendeix a ser autònom des que neix, per això cal observar-lo, reconèixer que és així i afavorir que tingui iniciativa des de la infància. L’infant necessita un lloc on pugui anar aprenent a ser independent, on pugui anar conquerint la seva autonomia dia rere dia i, gràcies a això, pugui desenvolupar la seva autoestima, la qual cosa li permetrà adaptar-se amb èxit a qualsevol entorn en el qual li toqui viure.

 

La protagonista de l’aula ha de ser la criatura i els educadors han de guiar i ajudar l’infant, l’orientant-lo i deixant-lo actuar. Han d’observar i ser un model a seguir que fomentarà els valors més bàsics com ara: el respecte a l’altra gent, el gust pel diàleg, l’oferiment d’ajuda, l’acceptació de les altres persones i l’acceptació dels seus propis errors. Així doncs, els educadors han de facilitar que els infants gaudeixin treballant, sentint el silenci, que aprengui a tenir paciència, a fer les coses amb cura, entre d’altres aspectes. A més, han de vetllar perquè qualsevol persona adulta que entri a l’aula o es relacioni amb la nena o el nen també actuï així.

 

Cada infant és un individu únic, irrepetible, diferent, i cal que li brindem l’ambient adequat i les eines necessàries perquè pugui aprendre i desenvolupar-se. Per tal de fomentar l’autonomia de l’alumnat, és important que hi hagi un ambient adequat, que es disposi de material preparat per a les seves necessitats, que sigui divers i, sobretot, real. Un cop presentem el material i l’ensenyem, la nena o el nen actuarà amb completa llibertat per manipular-lo, per agafar-lo tantes vegades com vulgui i, el més important, per treballar-lo durant tot el temps que li calgui. Alliberar la criatura de la necessitat de rebre aprovació per part de la persona adulta li proporciona una independència emocional i, en conseqüència, facilitarà la motivació d’autosuperar-se. Trobar-se davant de conflictes i de dificultats que ha de resoldre per ell mateix o demanant ajuda quan ho necessiti, ajudarà a l’infant a formar-se i a créixer.

 

Comentari personal:

Vivim en un món accelerat i això ha provocat que com a societat ens passem els dies corrents de dalt a baix. Ens hem acostumat a no destinar el temps necessari a fer les coses, a no parar. Tot això, indirectament, repercuteix en els infants, ja que no tenim en compte que les seves habilitats, necessitats i ritmes són diferents de les dels adults i pretenem que segueixin el nostre ritme, la qual cosa els resulta impossible. Per aquest motiu, en gran part de les situacions o accions quotidianes acabem intervenint i no deixem que els infants facin les coses per si sols, de manera autònoma, perquè això suposa dedicar a la tasca un temps extra amb el qual no comptem i no ens podem permetre arribar tard, ja que això ens desquadra tot l’horari del dia. Tant a l’escola com a casa hem de ser conscients d’aquests petits detalls i, en funció de l’infant, calcula el temps que necessita per poder fer les tasques amb calma, sense pressions per part dels adults i on nosaltres puguem estar pendents d’ell i fer de guia i de reforç en tot moment.

 

Preguntes:

-          Quines estratègies podem fer servir per fomentar l’autonomia en infants insegurs i amb una gran dependència emocional?

Paraules clau:

Experimentació, treball, error, interès del nen, observació.