https://portal.edu.gva.es/ceipvicenteblascoibanezelx/es/proyectos-del-centro/asamblea/
Resum:
A l’article s’explica una experiència duta a terme a la
classe de filosofia amb un grup de tercer de primària. Per crear un clima de
tranquil·litat a l’aula i generar un ambient serè la mestra crea un espai amb
les condicions adients perquè, durant tot el curs, els infants puguin pensar
conjuntament i establir un diàleg filosòfic mitjançant el qual, de manera
col·lectiva, estimulin el seu pensament individual. D’aquesta manera, es busca
crear una comunitat de recerca i que l’alumnat aprengui a pensar gràcies a les
aportacions dels companys i les companyes.
Per promoure la comunicació, els alumnes seuen en
rotllana per poder veure als companys raonar. Algunes de les accions que es fan
són: fer relaxació amb música relaxant de fons, triar les normes de filosofia adequades
per a aquell curs, fer una pluja d’idees a partir de la portada del llibre de
l’estudiant, llegir la introducció del llibre i preguntar als infants què els
ha cridat l’atenció i avaluar la sessió de manera figuroanalògica amb unes
ampolles d’aigua (una de molt buida, una de mig plena i una de plena), que els
infants han de triar en funció de quina representi millor la quantitat d’idees
que han aportat a la sessió.
Amb aquesta experiència, els alumnes que se senten o es
mostren insegurs en altres classes i que hi participen poc, es mostren d’una
manera molt diferent: intervenen molt i fan grans aportacions. Per aconseguir
això, cal que, qui porti la sessió, disposi de l’interès de l’alumnat, es
mostri receptiu a les seves propostes i vagi creant una certa complicitat.
Comentari
personal:
El paper del professorat a l’hora de fomentar
la participació de l’alumnat és clau. En funció de la seva actitud i manera de
conduir la classe, la resposta dels infants pot variar molt. Com podem veure a
l’experiència narrada a l’article, el fet de plantejar les sessions d’una
manera diferent, on tot el grup-classe té contacte visual directe i obté un
paper protagonista i participatiu, fa que el clima de l’aula sigui distès i
relaxat. Els infants se senten còmodes i tranquils i això els motiva a voler
formar part de l’experiència i a compartir amb la resta idees, opinions, etc.
Si aconseguim captar l’atenció de l’alumnat mitjançant propostes cridaneres i
que es basin en els seus interessos aconseguirem que aquest es mostri receptiu
i es creï una complicitat entre els infants i amb la mestra que facilitarà el
diàleg i el pensament conjunt.
Preguntes:
-
Com podem extrapolar aquesta experiència a altres assignatures per tal de
fomentar la participació de tot l’alumnat?
Paraules clau:
Experiència, filosofia, ambient, pensar, diàleg,
complicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada