Resum de la lectura:
L’article
mostra, a través d’un projecte de filosofia en una aula de cicle mitjà, com es
pot arribar a la construcció de coneixement conjunt a la vegada que es
desenvolupa el pensament individual. Al llarg del text l’autora barreja
explicacions amb exemples de situacions i converses reals generades a l’aula
per tal d’entendre diferents aspectes claus en relació amb la construcció del
coneixement.
A l’inici de
l’article l’autora explica diversos aspectes que es van considerar abans de
començar el projecte per tal que aquest es pogués desenvolupar de la millor
manera possible. En primer lloc, destaca la importància de crear un clima serè
i de tranquil·litat on hi hagi les condicions adients perquè es pugui treballar
tant el coneixement conjunt com la reflexió individual. Seguidament, explica
que és important que l’espai fomenti la recerca alhora que ajudi als infants a
pensar a partir de les aportacions dels altres. A més, per tal d’ajudar també a
crear un bon ambient, entre tot el grup van redactar un seguit de normes que
s’haurien de complir a les sessions de filosofia.
A partir
d’aquí es van anar desenvolupant les següents sessions on es van anar tractant
diferents temes que tenien com a punt d’inici un llibre se’ls havia explicat. Les
diferents sessions, que eren de conversa i reflexió sobre els temes, s’anaven
generant a partir de les aportacions dels infants i l’acompanyament de la
mestra quan era necessari. Per acabar el projecte, cada infant va fer una
valoració del seu grau de participació en aquest, tot dient si havia sigut poc,
bastant o molt. Va ser a través d’això i de les altres sessions que les mestres
es van adonar que alguns infants que en altres classes participaven poc o es
mostraven més tímids, en aquestes de filosofia participaven molt més i feien
grans aportacions.
Pregunta
per a l’autora:
Les qüestions
que es generen permeten que els infants estiguin una bona estona parlant sense
necessitat que la mestra intervingui o aquesta ho ha de fer bastant sovint?
Comentari
personal:
Personalment,
m’ha agradat molt aquest article perquè només llegint-lo he pogut percebre les
ganes de participar dels infants i com d’interessants podien ser les converses
que es generaven a l’aula. Crec que a través dels exemples es pot veure molt bé
aquest fet d’anar construint, de mica en mica, el coneixement. I ja no només el
coneixement col·lectiu, sinó també la reflexió individual i els moments de
pensar per un mateix per després compartir-ho. M’ha semblat molt interessant
l’espai que s’ha generat i com s’ha fet perquè els infants puguin viure d’una
manera positiva la filosofia i la reflexió col·lectiva.
D’altra
banda, un altre aspecte que també m’ha agradat és la posició de la mestra.
Trobo que quan calia, intervenia per guiar una mica la situació, però quan no
feia falta deixava que els infants tinguessin veu i poguessin anar
interaccionant i “dient la seva”. Crec que això està molt bé i és molt
important perquè, tot i que va canviant, encara ens trobem amb moltes classes
on és el professor qui està quasi tota l’estona parlant i els alumnes només
intervenen si és que aquest els hi fa alguna pregunta. Penso que aquest fet de
deixar-los el seu espai fa que tinguin més ganes de participar i puguin dir el
que pensin sense problema. Que relacionat amb això, també crec que està molt bé
el fet de no dir si el que han dit és correcte o no, ja que d’aquesta manera
tindran més ganes de continuar participant.
Cinc
paraules clau:
Converses,
coneixement, reflexió, bon ambient, participació.
Imatge:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada