Aquesta lectura ens parla sobre la lectura compartida i les estratègies de comprensió lectora a l’etapa d’educació infantil. Explica com la lectura de contes és una activitat molt habitual a les aules d’educació infantil i que aquesta fomenta el seu interès per la lectura i que es comencin a familiaritzar amb la llengua escrita. Però, per una altra banda, es qüestiona fins a quin s’aprofita aquesta activitat perquè els nens puguin arribar a ser lectors actius i amb estratègies.
Ens parla del
que es coneix com a alfabetització emergent, la qual fa referència a un conjunt
de conductes de l’escriptura i la lectura dels infants que són anteriors a
l’alfabetització. Explica que l’alfabetització no només passa dins l’aula, sinó
que també es dona en contextos fora de l’escola, al carrer, a casa...
Explica que la
lectura compartida és una molt bona eina per posar en pràctica l’alfabetització
i que, gràcies a aquesta, els infants obtenen eines i habilitats pel futur. Quan
aquesta pràctica es desenvolupa a l’escola, acostumen a ser situacions
dialògiques. Aquestes són situacions on els alumnes interaccionen amb els seus
iguals i la docent, en aquest cas, sobre la lectura. Les situacions de lectura
dialògiques fan que el fet de pensar en veu alta permeti que, en aquest cas
l’infant, pugui valorar i identificar les seves dificultats i pugui valorar i
plantejar de superar aquests obstacles. El text ens comenta que això és
possible si hi ha el que es coneix com una instrucció explícita del docent. A
més se’ns presenten certes tècniques: el modelatge, el qüestionament, la
introspecció i la bastimentada.
Aquesta lectura
també ens presenta un exemple posat en pràctica sobre el que defensa aquesta
lectura. En aquest cas van escollir un llibre on es repeteix una acció diverses
vegades amb alguna variació i ho van aplicar a una aula amb infants de 4 i 5
anys. El material que van utilitzar va ser un llibre gran fet a mà, on les
imatges anaven acompanyades d’un breu text. El fet d’incloure text permet als
alumnes poder seguir allò que la docent els està explicant. Això permet que hi
hagi interès per intentar saber el què posa al text, treballar el seu procés de
pensament...
Les autores del
text ens mostren que hi ha estudis que afirmen que hi ha dos grans components
dins la lectura: la descodificació, que depèn del coneixement alfabètic de la
persona; i la comprensió, que està vinculada amb les habilitats lingüístiques
orals. Per tant, asseguren que no té sentit que a infantil es doni tanta
importància a la mecanització, atès que les estratègies d’interacció amb el
llibre també és una eina d’èxit per adquirir habilitats de comprensió.
Un cop acabada
la lectura, he relacionat la meva experiència pròpia amb un fragment del text
que diu que quan els infants participen en la lectura interactiva, guanyen
habilitats i experiència necessàries per a la seva comprensió lectora. Això ho
he relacionat amb les meves pràctiques de segon de carrera, atès que a l’escola
bressol on estava es donava molta importància a la lectura, sobretot en petit
grup, i la reflexió posterior d’aquesta. Per això vaig decidir que una de les
meves intervencions del pràcticum fos una lectura i reflexió d’aquesta.
La pregunta que
tinc per les autores del text és: Aquestes tècniques són igual d’important i
vàlides per infants de primària?
Paraules clau: lectura compartida, estratègies de comprensió, situacions dialògiques, lectura de contes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada