La lectura ens exposa que cal oferir un espai, creador d’oportunitats per facilitar les relacions entre els membres i perquè l’alumne pugui ser ell o ella mateix/a i sigui el protagonista del seu propi aprenentatge. D’aquesta manera, poden aprendre del seu igual, ja que és un espai que fa de mirall en els quals es reconeixen amb els altres.
En aquest espai, és necessari crear un idioma i costums propis de la comunitat que s’hi crea, per aconseguir una comunicació clara i entenedora entre els membres. Aquests, alhora, es concreten en les tres microcomunitats on s’acullen els infants, les famílies i el professorat de cada franja d’edat. Tots en un procés continu d’aprenentatge i creixement.
Amb altres paraules, aquesta pràctica possibililita l’obertura a relacions i al coneixement comú gràcies a la interacció, tant de l’entorn com dels companys i companyes.
Gràcies a aquest espai destinat per a l’alumnat i al treball cooperatiu entre ells, obtenen molta riquesa, atès que se senten reconeguts, comparteixen els seus límits, els seus projectes i les seves vivències amb altres. Amb aquesta interacció en grup, prenen consciència de cada punt de vista divers.
En aquest espai, tothom pot oferir les habilitats, l’experiència i el coneixement que té sobre un tema i sentir-se reconegut per això, possibilitant així l’aprenentatge comú i en col·laboració. Així, és més viable un assoliment d’objectius comuns.
Des del meu punt de vista, considero que el text ha plasmat satisfactòriament el concepte d’espai compartit per a la realització de treball en grup. En primer lloc, penso que aquest tema és clau aclarir-ho a tots els membres de les comunitats educatives, per tal que puguin ser conscients dels beneficis que s’obtenen gràcies a deixar espais destinats als alumnes i fer realitat la idea de l’alumne com a protagonista del seu propi aprenentatge.
En segon lloc, m’ha semblat que capta l’atenció dels lectors, en tant que és un tòpic molt present en el nostre Grau, però poques vegades se’ns parla i s’argumenta la seva necessitat.
Per acabar, m’agradaria destacar que durant els meus anys d’educació infantil i primària, he tingut poques ocasions per trobar una sala on poder aprendre dels meus iguals i fer nosaltres el nostre camí fins a l’aprenentatge. Per tant, ara veig que és molt encertat tenir-ho en compte des de ben petits per tenir en compte els beneficis que se’n assoleixen, però també la competitivitat, ja que des de la meva experiència, cadascú seguia un camí molt individual i això feia que no hi hagués tanta cooperació.
Un cop analitzat el contingut de la lectura, m'agradaria proposar a les autores, alguns interrogants que em queden pendents de resoldre: Fins a quin punt penseu que l’aprenentatge comú és més beneficiós que l’individual?
Paraules clau: espai, comunitat, compartir, relacions.
Font: SomDocents. (s. f.). Aprenentatge cooperatiu com a forma de reinventar-se a l’aula de primària i secundària. Cursos reconeguts, formació permanent per al professorat i formació online. https://somdocents.com/cursos/aprenentatge-cooperatiu-com-a-forma-de-reinventar-se-a-laula-de-primaria-i-secundaria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada