LECTURA 3A L’aventura de pensar

 

Lectura 3A: L’aventura de pensar

Font: TN Con Bienestar 

Resum

La lectura que ens hem hagut de preparar és de l’autora Marga Ors, que va fer l’article “L’aventura de pensar” a la revista Guix l’any 2009.

Del que ens parla és sobre l'experiència que es va viure a un grup de tercer de primària en un projecte de filosofia, el programa Kio i Gus.

El que relata l’autora és que van plantejar un repte molt difícil, ja que el projecte es volia fer a una classe on l’alumnat era molt mogut i nerviós. Per tant, com bé ho expressa “calia crear un espai amb les condicions adients, perquè durant tot el curs, els infants poguessin pensar conjuntament, perquè establessin un diàleg filosòfic i estimulessin el seu pensament individual” (pàg. 28 M.Ors). En definitiva, donar importància a un espai tranquil i relaxat per tal que es pugui donar aquest pensament.

Al llarg de la lectura, s’expressen alguns dels diàlegs que van anar sorgint a les primeres sessions, al començament no hi havia gaire participació, però a mesura que passaven els dies cada cop els infants s’aventuraven a pensar. Alguns dels infants expressen “jo m’imagino que el cervell és com una gàbia i allà hi ha els pensaments i, quan imaginem, s’escapen” (pàg. 30 Eric).

M’agradaria fer un petit incís en algunes d’un parell d’infants, que fan una reflexió sobre la imaginació molt pura sobre la imaginació i el fet de somiar.

• M: La imaginació et queda quan llegeixes o llegeixes molts contes i quan somiem, tanquem els ulls, i quan imaginem al contrari.
• R: No sempre se somia de nit. El meu pare s’adorm al migdia i també somia. Sempre que t’adorms, somies. 

L’autora arriba a una conclusió, ella els feia reflexionar a tots i totes, i com és habitual, hi ha infants que no són gaire participatius, però en aquest cas, els més tímids a mesura que avançaven les sessions, eren els que més participaven fent les reflexions més brillants.

Opinió personal

El que més m’ha cridat l’atenció de l’article ha sigut que a tercer de primària ja hi hagi l’assignatura de filosofia. M’ha sobtat, però m’agrada com es planteja i com es comença a introduir. El fet de donar importància al pensament dels infants, crec que és molt enriquidor, tant per ells com per nosaltres. Els ajudem a organitzar el seu pensament i els acompanyem a posar paraules a allò que pensen, de forma individual com col·lectiva. D’aquesta manera els podem conèixer més profundament i podem descobrir coses que a simple vista es pot apreciar.

Una pregunta

Per què es va plantejar aquesta activitat sabent que era tot un repte? Per què no es va fer en una aula que assegurés un bon resultat? (És a dir, fer-ho fàcil)

Paraules clau: pensar, imaginació, somiar