L’article Una plaça a l’escola, espais per a tothom i projecte de centre gira entorn la plaça d’una escola infantil municipal anomenada Mendebaldea de Pamplona. Aquesta, des de fora no s’intueix que és una escola, però quan s’hi entra, es percep que s’orienta cap a un gran espai central interior, es tracta d’una plaça amb una zona enjardinada que li confereix un valor fonamental i al qual conflueix la resta de l’escola. Es podria dir que aquest espai és el que millor comunica els valors pedagògics d’aquest centre.
A la lectura s’exposa que, abans de dir-li plaça a aquest espai, el van anomenar de diverses maneres, perquè cada concepte comporta diferents maneres de viure’l i d’habitar-lo. Finalment, es va decidir que es diria plaça perquè és un espai que forma part del projecte pedagògic de l’escola, i es troba al centre de les reflexions dels docents.
Aquesta plaça permet que es faci una transició entre la llar i l’escola de forma acollidora, ja que, fomenta que el comiat de les famílies sigui càlid i la relació entre infants i educadors/es sigui un moment d’intimitat. Així mateix, afavoreix a la relació entre petits i grans.
A l’article s’indica que, la plaça es tracta del lloc de trobada entre famílies a les arribades i a les sortides, i és un espai en què poden relacionar-se amb els seus fills/es quan els venen a buscar. A més, la plaça és el centre d’interès per a les mares i els pares quan se celebren dates especials com el Nadal. Per tant, podem dir que la plaça obra les famílies a l’escola i les fa partícips de la cultura escolar.
L’escola volia que la plaça tingués identitat en si mateixa, no obstant això, no es podia desvincular de la identitat del centre docent. Per aquest motiu, en coherència amb la identitat de l’escola, els materials i el mobiliari de la plaça va canviant segons els criteris pedagògics que s’estableixen.
És important el fet que els/les docents avaluïn el funcionament de les accions que es duen a terme a la plaça, i es recalca el fet de fer-ho amb la metodologia de parelles pedagògiques, atès que així un/a educador/a pot mirar la documentació pedagògica des d’una mirada global, i un/a altre/a centrant-se en un/a alumne/a.
Segons una mestra de l’escola, fer ús de la plaça li permet sentir-se part de l’escola, i veure que els infants tenen el desig de gaudir de la plaça i habitar l’escola és quelcom molt satisfactori.
Personalment, quan he llegit aquest article m’he recordat d’un espai compartit que hi ha a l’escola bressol en què he fet les pràctiques aquest curs. És un centre que dona molta importància a la música, de fet, hi ha un projecte musical que duen a terme des de lactants, fins a 2-3 anys. A més, un dels eixos de l’escola es relaciona amb la quotidianitat de la música a l’aula.
En aquesta llar d’infants, a l’entrada, hi ha un espai on hi ha diferents instruments musicals que estan a l’abast dels infants. Aleshores, en entrar o sortir de l’escola, els nens i nenes poden gaudir d’aquest espai acompanyats de la seva família.
Podríem dir que es tracta d’un espai destinat a la interacció entre família infant dins del centre, això permet que la transició de la llar a l’escola sigui més agradable i que els pares i les mares se sentin més familiaritzats amb el centre.
Finalment, m’agradaria acabar proposant una pregunta que els faria als/les mestres d’aquesta escola: Quina és la importància que té el fet que l’escola, des de fora, no doni indicis que es tracta d’un centre escolar?
Les paraules clau que identifico d’aquesta lectura són: espais comuns, identitat, projecte d’escola i comunicació.
La font en què he trobat aquesta imatge és:
http://educacionysociedad2infantil.blogspot.com/2016/05/la-relacion-familia-escuela.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada