Una plaça a l’escola, espais per a tothom i projecte de centre
L’article de l’equip de l’escola infantil Mendebaldea (2016), anomenat “Una plaça a l’escola, espais per a tothom i projecte de centre”, en termes generals, pretén fer una mena de declaració que emfatitza la importància de proporcionar una educació de qualitat per mitjà de la creació d’espais adients per l’aprenentatge i la participació de la comunitat escolar. En aquest cas, doncs, es relaciona i parteix de la proposta innovadora, de l’escola Mendebaldea, d’un projecte específic de millora en què es cerca conformar un entorn educatiu més enriquidor, acollidor i accessible per a tota la comunitat.
Així doncs, atribuir aquest concepte de plaça té la connotació d’incloure diverses formes de viure’l i d’habitar-lo, així com obrir l’escola a les famílies, seduint-les i acollint-les, de manera que esdevingui el lloc de trobada. És a dir, és el cor i la joia de l’escola.
La plaça, per tant, és tractada com un espai que promou i facilita les relacions, entre infants, famílies i educadores, en una esfera dotada de naturalitat, interès i tranquil·litat, que permet, tal com afirmen l’equip de l’escola infantil Mendebaldea (2016), “mantenir-ne la permeabilitat, la transparència i la possibilitat de ser usat racionalment, tant des de cada subespai com en tota l’amplitud que ofereix” (p. 21).
Així mateix, pel que fa al paper de les educadores, se centra a donar més espai, temps i, per consegüent, llibertat als infants de manera que siguin ells els qui puguin prendre la decisió de quedar-se, o no, a l’aula. D’aquesta manera, valorant aquesta guia interior, les educadores podran observar més enllà del que succeeix dins les parets de l’estança, és a dir, a les diverses exploracions i experimentacions dels infants i la seva significativitat.
Finalment, m’agradaria fer menció que, d’acord amb l’equip de l’escola infantil Mendebaldea (2016), la plaça “és el que comunica millor els nostres valors pedagògics i que, tal com diu Vea Vecchi, és la targeta de presentació de l’escola” (p. 21), fet que considero més important i característic d’aquest article. És així que, el projecte pedagògic de l’escola es transmet per mitjà d’aquest espai i de l’ús que se’l dona.
Seguint el fil d’aquesta última idea, considero que totes les escoles haurien de tenir mínim un espai en què es doni a conèixer l’ambient que es respira i els valors sobre els quals es regeix l’escola, atès que serà la viva representació dels valors i, per tant, de la identitat de la institució educativa. És una realitat que, a l’hora de formar part d’una comunitat educativa, inevitablement, ens volem sentir còmodes i identificats amb els trets que la caracteritzen. Segons com sigui i si compartim o no els valors que transmeten, voldrem o no ser-ne part.
Així doncs, pel que fa a una experiència pròpia, a l’EBM Turonet (Cerdanyola del Vallès), on vaig dur a terme el Pràcticum II del grau, també tenia el seu espai, l’espai que transmetia a la comunitat qui era veritablement i en què creia. De fet, era un element que les famílies consideraven com a crucial per la vida de l’escola. En aquest cas, era el hall, que compta amb diferents racons que no només el transforma en una zona de pas, sinó en una zona d’intercanvi i de joc, que esdevé essencial per promoure la relació entre escola, infants i famílies.
Comentari/pregunta per l’autor:
Bàsicament, l’article ha explicat el significat i les connotacions amb què compta el concepte plaça. Tanmateix, no s’ha centrat gaire a explicar com era. Per tant, m’agradaria fer la següent pregunta: Quins són els elements o trets essencials que no poden prescindir i que, com a resultat, ha de tenir una “plaça” (espai escolar), per convertir-se en una?
Paraules clau: comunitat, lloc de trobada, relacions, identitat pedagògica i intercanvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada