- Síntesi de la lectura:
Com diu l’article, tots els espais que configuren una escola són importants i són de i per tothom. És per això, que és important tenir cura de crear espais polivalents amb materials amb múltiples funcions i que estiguin ben pensats i dissenyats perquè motivin a explorar i afavoreixin el desenvolupament dels infants.
Necessiten un espai més íntim, on poder jugar, experimentar, descobrir i créixer sense pors ni barreres, ha de ser un espai innovador, que es vagi renovant i millorant perquè s’adapti a les seves necessitats de cada moment evolutiu. Han de tenir diversitat d’espais d’aprenentatge, no només l’aula, és per això, que la plaça és un lloc que els ofereix nous reptes i ajuda a potenciar altres habilitats i capacitats dels infants. Se'ls dona més autonomia,
A vegades es cau en l’error de centrar tota l’atenció en l’arquitectura dels espais “principals” (com seria: l’aula, el pati, el menjador, etc.), però ens oblidem de tots els altres espais que formen part del centre (com ara: passadissos, vestíbul, etc.) on diàriament infants, docents i famílies hi juguen, passegen i reuneixen. Com afirma Vea Vecchi, tot això, ens ha de fer veure la importància dels espais perquè una bona distribució i aprofitament de les instal·lacions de l’escola poden brindar l’oportunitat de generar sentiment de pertinença de moltes famílies, augmentar la socialització, la comunicació i la confiança amb l’escola, a més d’afavorir a la creació de vincles més forts entre infants i docents.
El text ens parla sobre la necessitat en tota escola de tenir un espai de trobada on famílies, infants i docents es puguin relacionar per intercanviar opinions, comentar inquietuds i gaudir d’un espai lliure de prejudicis i pressions on poden obrir-se i sentir-se acollits en tots els aspectes, tenint intimitat, tant per les famílies, els docents, com per l’escola. És per aquest motiu, que l'autor ens presenta el concepte de “plaça”.
La plaça és l’eix central de l’estructura de l’edifici, un dels ambients que forma part del projecte pedagògic de centre que ofereix un espai dissenyat i pensat partint de l’experimentació per oferir un espai de reflexió pels infants, potenciar les relacions entre iguals, la socialització entre famílies, docents i alumnes tot cercant una certa harmonia a través dels materials, colors i mobiliari reciclat i reutilitzat perquè tots se sentin convidats a quedar-se, còmodes, acompanyats i inclosos.
Aquest lloc dedicat a tothom, és molt versàtil i polivalent la qual cosa possibilita el fet de fer-hi una gran diversitat d’activitats. Hi ha hagut un seguiment i avaluació constant per part del personal docent per veure què funcionava i què calia anar millorant perquè s'ajustés a les necessitats evolutives dels infants i, també gràcies a aquest nou concepte d’espai escolar, s’ha aconseguit obrir les portes de l’escola a les famílies compartint amb elles tot aquest procés i aprenentatges dels seus fills, fent trobades en les entrades i sortides dels infants, celebrant-hi festivitats, realitzant l’acollida dels més petits amb més intimitat, fer-hi tallers amb música, entre altres coses que vulgui fer el centre per brindar una educació de qualitat pels seus alumnes i per enfortir el vincle família-escola treballant conjuntament.
- Comentari personal:
Després de llegir l’article, m’han vingut al cap records sobre com havia sigut la meva experiència a l’escola i si hi havia o no aquest espai que ells anomenen “plaça”. Després de reflexionar una estona, he arribat a la conclusió que sí que intentaven oferir-nos espais atractius, seductors i acollidors que ens motivessin a aprendre, però només en els espais que ells en diuen “personals” (aula, dormitori, menjador, pati, etc.), en canvi, en espais “comuns” (com eren el vestíbul o el passadís) eren un lloc bàsicament de pas, això feia que realment no hi passéssim gaire estona i no s’aprofitaven per generar nous ambients d’aprenentatge ni diversitat de propostes educatives donant ús a totes les instal·lacions de l’escola.
A més, no recordo que es convidés a les famílies a quedar-se una estona al centre, relacionar-se entre ells enfortint així el seu vincle i sentiment de pertinença a l’escola. La seva presència era acompanyar-nos a la nostra aula, posar-nos la bata, deixar la motxilla, acomiadar-se i tornar al final del dia a buscar-nos ràpidament perquè teníem pressa. La màxima interacció que hi havia amb la mestra era de saber com havia anat el dia amb 3 frases cordials, penso que realment no hi havia ni el temps ni l’espai oportú per afavorir a aquestes trobades i reflexions entre famílies, docents i infants, tot i això, crec que si se’ls hagués ofert l’oportunitat de tenir aquest espai on gaudir plegats i veure créixer als infants, no haurien dubtat ni un segon a acceptar-ho i participar-hi activament. El problema va ser que ni s’ho havien arribat a plantejar.
- Pregunta per l’autor:
- Tenint en compte la falta de temps de moltes famílies degut a la dificultat que comporta la conciliació laboral, com a docent què podries fer per vetllar perquè totes les famílies puguin tenir l’oportunitat d’assistir a aquests espais de trobada que els fa sentir acollits, escoltats i acompanyats en la seva criança?
- Paraules claus de la lectura:
- Espais plurifuncionals.
- Lloc de trobada.
- Relació entre iguals.
- Comunicació i reflexió.
- Vincles.
- Imatge que representa el text:
- Escolabressolfabregassantfeliu. (2019, 16 septiembre). Iniciem el curs amb el procés de familiarització a l’escola. Escola bressol Fàbregas. https://escolabressolfabregas.blog/2019/09/16/iniciem-el-curs-amb-el-proces-de-familiaritzacio-a-lescola/
- Enllaç a una pàgina interessant que tracta el mateix tema:
- Espai Familiar. (2022, 24 febrero). El Torrent. https://ebmeltorrent.wordpress.com/classe-vermella/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada