UNA PLAÇA A L'ESCOLA, ESPAIS PER A TOTHOM I PROJECTE DE CENTRE
Síntesi del text:
L'article Una plaça a l'escola, espais per a tothom i projecte de centre de Mendebaldea (2016) ens explica com una escola d'infantil a Pamplona han creat un espai al centre diferent, un espai innovador i profitós. L'equip de l'escola infantil Mendebaldea tenien un lloc amb el qual han sabut treure-li un profit molt especial: han construït una plaça amb la finalitat de tenir espais oberts a l'escola per fomentar la inclusió, participació i la cohesió de la comunitat educativa. Malgrat que no trobaven un bon nom que descriguis els valors pedagògics que volien transmetre, perquè era un espai destinat no només als infants sinó també a les famílies com a lloc de trobada, van concloure amb el nom de plaça com el lloc de trobada i no el de patí o vestíbul. L'objectiu principal era el moviment espontani i el joc lliure, seguint amb les reflexions piklerianes. Per tal que això succeís, el material i les estructures es van reciclar i reutilitzant fent que el joc dels infants canvies i així de mica en mica anar creant la identitat de la plaça dins de l'escola.
Primerament, van delimitar les zones segons l'edat dels infants: una pels petits i un altre pels grans, però sempre que fos possible era recomanable compartir espais. Aquest espai fomenta la relació entre els infants i reforça el vincle entre l'infant i educador creant un clima i moment d'intimitat entre els dos.
En segon lloc, pensar quin valor li volien donar, la finalitat d'utilitzar-lo per compensar el que faltava a les aules. Van pensar de fer un segon menjador o la creació d'un taller. El taller va agafar força per crear un marc de naturalitat, interès i tranquil·litat en aquells moments de trànsit complicats a les escoles. Els hi atorga als infants una llibertat encara més poderosa en aquesta edat tan primerenca perquè mentre uns acaben un projecte al taller els altres habiten la plaça sense la presència constant de l'educador.
La creació de la plaça va donar l’oportunitat a les famílies a estar més a dins de l’escola, amb més comunicació i vincle entre infant, família i escola. Les arribades i les sortides permetien a les famílies ser partícips de les vivències diàries dels infants.
Les educadores expliquen aquesta experiència molt positiva, amb molts coneixements i descobriments enriquidors, fins al punt de “sentir-se part d’aquest centre” ens explica la Mayka Alvarez a la pàgina 23. Un sentiment de pertinença, d’esforçar-te a “transcendir els murs de l’aula i a adreçar les nostres mirades més enllà” diu textualment la Maria Armendariz a la pàgina 24. Donar l’oportunitat als infants més petits, als lactants, de poder accedir lliurement a la plaça, és a dir, que tinguin la llibertat de decidir en aquestes edats potencia l’autoestima i el sentiment de sentir-se capaç.
Les opcions de la plaça no només són per jugar o fer tallers, moltes vegades donen la benvinguda a músics de la ciutat per començar el dia amb harmonia. Convertint-se poc a poc una pròpia targeta de presentació.
Experiència personal
Malauradament, no tinc cap experiència personal relacionada amb aquesta lectura, però tinc una experiència una mica, molt poc, relacionada. Quan vaig fer el cicle formatiu de grau superior d'Educació Infantil vaig anar a una llar d'infants basada en la teoria de Maria Montessori de manera que el centre respectava molt el ritme dels infants. Com totes les llars estava diferenciada per edats, però quan un infant ja havia complert els objectius previstos per aquella edat i les educadores creien que ja estava llest per passar a la següent aula ho podia fer. Per dur-lo a terme obrien les portes, que no eren portes eren com unes parets plegables, i l'infant quan ho desitges podia anar a una aula o l'altre. No l'obligaven a fer el canvi, sinó que ell marcava quan el ritme quan estava preparat a fer-ho. Se sentia observat i protegit per les educadores d'ambdues aules.
Per això ho relaciono amb la lectura perquè la plaça proporciona aquesta llibertat dins dels límits de l'espai per tal que l'infant explori els seus límits. També proporciona poder acabar alguna feia inacabada mentre els altres juguen. En el meu exemple l'infant se li dota d'autonomia per fer el pas, el canvi, quan ho desitgi.
Pregunta a l’autor
Què és el que us va motivar a fer la creació de la plaça? Vull dir, creieu que la vostra llar d'infants tenia una mancança d'aquest vincle entre infant, educador i sobretot amb la família? Si la resposta és afirmativa, que trobàveu a faltar al vostre centre? Amb la creació de la plaça han estat cobertes aquestes necessitats?
Paraules clau
Valors, targeta de presentació, espai, lloc de trobada, vincle afectiu, identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada