EL TREBALL
DE L’AUTONOMIA DELS 3 ALS 6 ANYS – DOLORS BLANCH, LEONOR MARCH
El text que he llegit, tracta sobre com es treballa l'autonomia dels 3 als
6 anys. Ens proporciona un seguit de punts claus o estratègies per fomentar
l'autonomia de manera afectiva. El text parteix del fet que, a l'aula, l'infant
és el protagonista. Maria Montessori, ens explica que totes les criatures tenen
les mateixes ganes d'aprendre, només necessitem crear il·lusió en els infants
perquè aprenguin. Haurem de crear un ambient segur i adequat. Un entorn on cada
mestra que entri a l'aula sigui una guia, deixant enrere l'autoritat. Nosaltres
observarem i serem el seu referent que fomentarà els valors bàsics: el respecte
a l'altra gent, l'oferiment d'ajuda, l'acceptació de les altres persones i
l'acceptació dels seus propis errors. Un material preparat per a les seves
necessitats i, sobretot, real. Això vol dir, que utilitzarem materials de
vidre, ceràmics, etc. Que podem trobar a la vida quotidiana de les persones, ja
que això farà que tinguin cura dels materials sensibles i preguin consciència
del que tenen a les mans, creant així que es responsabilitzin dels seus propis
actes. L'experimentació és clau perquè l'infant aprengui a resoldre els
conflictes per ell mateix o a demanar ajuda quan la necessiti.
Un altre punt clau és la llibertat i l'autocontrol, sempre que hi hagi uns
límits i s'actuï amb respecte. A les aules, al principi de curs sempre es
pacten un seguit de normes que ajudaran al fet que hi hagi una bona convivència
amb l'objectiu que els infants a través de capacitats com la creativitat,
l'espontaneïtat, experimentació, etc. porti a respectar el treball de la resta
de companys i busqui cuidar l'aula sense ser egoista.
Pel que respecta a la quantitat de temps que es dedica a fer el treball
Montessori és de tres hores seguides als matins, però també aprenen a la tarda.
Cada infant necessita el seu temps perquè pugui fer un treball, i perquè pugui
repetir-lo i millorar-lo tot el que vulgui per això un altre punt clau és el
temps.
Pel que fa a la meva experiència professional, vaig conèixer una escola
bressol fent de suport a les mestres durant el procés de familiarització. El
que havia de fer era observar, guiar als infants perquè coneguin l'aula i anar
recollint les zones utilitzades pels infants perquè quan arribes un altre
infant pogués utilitzar la proposta de material. Vaig quedar molt impactada de
l'autonomia que anaven mostrant els infants des del primer dia. Es notava molt
la diferència en aquells infants de nova incorporació amb la dels altres.
Tenien materials de fusta, tot estava a l'altura dels infants i podies trobar
qualsevol cosa que hi ha a casa. Sobretot volien evitar les joguines de plàstic
o les típiques de dibuixos. Comparat amb la meva experiència en altres escoles
bressol, em va agradar la metodologia emprada, ja que en les altres havien de
fer el que els marcava el currículum sense importar que volien els infants
perquè això esperaven els pares.
Paraules clau: experimentació, autocorrecció, temps, llibertat,
autocontrol i treball.
Pregunta: A les aules, sempre s’espera que els infants
portin a terme un projecte o creïn treballs per portar-los a casa i que les
famílies vegin el que es fa. Com podem proposar una activitat o crear un treball
que ha de ser pautat des d’una part més observacional i deixant a l’infant lliure?
S’espera que tots els infants portin el mateix treball, obligant-los a fer una
cosa que potser no volen en aquell moment.
FONT: PEQUEfelicidad:
UNA MAÑANA EN UN CENTRO MONTESSORI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada