LECTURA 4D

Lectura 4 → POTENCIAR LA COMUNICACIÓN EL PRIMER CICLO DE EDUCACIÓN INFANTIL: CRITERIOS Y PAUTAS DE ACTUACIÓN 

Síntesi lectura 

Aquest article tracta sobre la importància i el significat que tenen les primeres interaccions del bebè amb les seves persones adultes de referència i, sobretot, amb la mare. Seguidament es comenten diferents idees a tenir present. 

Primerament, cal destacar que els estudis mostren que hi ha una clara diferència en el llenguatge dels infants en funció de si els seus adults de referència han sigut propers a ells o no. Val a dir que els adults adapten el seu llenguatge a les capacitats lingüístiques de l’infant i tracten d’estirar-los per tal que cada vegada adquireixin i desenvolupin aquesta competència. És important destacar que encara que sembli insignificant que l’infant mogui les mans, faci ganyotes o faci cares de sorpresa, són accions molt valuoses, ja que representen el seu “vocabulari” i la seva forma de comunicar-se. A més, a mesura que l’adult li va parlant, l’infant té el desig i la necessitat de respondre-li, ja que des de molt petit l’infant se sent “cridat” a interaccionar amb la resta. 

En segon lloc, una altra idea rellevant que destaca el text són els moments “assistencials” que es viuen amb l’infant. Malgrat que siguin moments quotidians i rutinaris, tenen una característica especial i és que són activitats repetitives i, per tant, permeten a l’infant anticipar-se a què passarà. Són moments que es poden aprofitar per establir els primers diàlegs i situacions comunicatives entre l’infant i la persona adulta que hi hagi amb ell/a. Un tipus de joc que es pot fer en aquests moments com el canvi de bolquers, per exemple, és el “cu-cu… tras”. Aquest joc afavoreix la construcció d’esquemes d’interacció social dels infants i, així mateix, l’ajuden a construir la seva persona. 

La finalitat d’aquest tipus de joc, encara que en un principi sembli que només és la persona adulta qui pren la iniciativa i qui “parla” és que, de mica en mica, aquest rol s’inverteixi i, per tant, sigui l’infant qui vagi adquirint iniciativa i, per consegüent, un rol més actiu. Cal fer èmfasi en el fet que malgrat que comenci a interactuar més, la seva parla estarà caracteritzada per frases curtes, amb pauses significatives entre frases i amb força repeticions.

A banda d’aquest tipus de jocs, una altra activitat essencial per afavorir el desenvolupament del llenguatge és la lectura de contes i la seva  comprensió mitjançant preguntes sobre el que s’ha llegit. 

En tercer lloc, d’acord amb Ruiz Bizandi, hem de tenir present que “en el entorno familiar se tiende a comprender lo que el niño quiere decir, sin proponerle exigencias que le obliguen a deshacer su ambigüedad o a aclarar con mayor precisión sus mensajes, (...). Por otra parte, (...) en el aula es un espacio compartido con otros iguales y adultos. De lo que se trata, entonces, es de recoger lo esencial de aquellas estrategias comunicativas y adaptarlas a las condiciones y posibilidades del ámbito escolar” (Ruiz Bizandi, 2002). 

En síntesi, les primeres interaccions que l’infant té amb l’adult són essencials per al seu desenvolupament i s’ha d’aprofitar qualsevol moment del dia per afavorir aquestes interaccions. 

Relació d’algun aspecte que ens sembli rellevant amb alguna assignatura o amb la vida personal Després de llegir aquest article i d’altres semblants sobre la mateixa temàtica em sembla molt curiós com els típics jocs de falda o el “cu-cu… tras” tenen tants beneficis per als infants. Sabem que darrere de cada joc hi ha una intencionalitat, però especialment em crida l’atenció tot el que un infant pot aprendre a partir d’aquests jocs tan senzills i que, a més, es poden jugar en qualsevol moment del dia i sense necessitat de cap material. 

Així doncs, com a futura educadora he de ser conscient i conèixer la importància d’aquest tipus de jocs, ja que fan que l’infant estableixi un vincle segur amb les seves persones adultes de referència, aprengui que les comunicacions són bidireccionals, aprèn a escoltar i a parlar quan li toca el seu torn, aprèn nou vocabulari i noves estructures gramaticals, li permet anticipar-se i, per tant, cobrir un paper actiu en el joc i, per últim, però no menys important, és una font de gaudi per a l’infant i per a l’adult. 

Al capdavall, encara que no ho sembli, és imprescindible que tots els infants puguin gaudir d’aquests jocs quan són petits per tal d’anar afavorint i desenvolupant el seu llenguatge. 

Pregunta: com ens ho fem a l’escola bressol si una sola mestra té 5 infants i ha de dedicar temps a cada infant per potenciar la llengua oral? És a dir, no pot trigar 5 minuts a canviar el bolquer d’un infant, per exemple, per tal d’afavorir-li el llenguatge oral perquè no té només un infant i els altres també tenen necessitats bàsiques per satisfer. 

Paraules claus: comunicació oral, primeres interaccions, rutines i jocs de falda. 

Seguidament, deixo un enllaç interessant sobre els jocs de falda. En aquest enllaç es poden veure tots els beneficis d’aquest tipus de jocs, dona idees sobre alguns jocs que es poden fer a l’estona del canvi de bolquers, en l’època d’adaptació o en altres moments de la vida quotidiana i també s’explica de quina manera es poden avaluar. 

                                  Font

Després de comentar les lectures amb el grup he fet diversos aprenentatges. Per una banda, el primer és que hem fet una crítica que constructiva a aquesta lectura, ja que majoritàriament fa referència a la figura de la mare per referir-se a la persona la qual potencia el llenguatge oral de l’infant. Considerem que hi ha altres persones referents de l’infant com ara el pare i els seus educadors/res que també tenen influència en ell/a. Sobretot destacar el fet que sigui la mare com la responsable d’aquest fet sense ni tenir present el pare o l’altre progenitor. 

Per altra banda, quan he comentat les diferents lectures amb el grup, he après que l’acció d’escoltar i parlar permet als infants que després puguin aprendre a llegir i escriure. M’ha semblat una dada curiosa perquè mai m’havia parat a pensar-ho. Això no obstant, ara encara reconec més la importància de l’oral per tal de fomentar-la en un futur. En el moment de gran grup hem explicat el perquè d’aquesta qüestió i és perquè l’oral és el llenguatge descontextualitzat i, per tant, a través de l’escrit es contextualitza. Així doncs, contra més “entrenats” estiguin els infants a descontextualitzar el seu llenguatge, més fàcil els serà contextualitzar-los mitjançant l’escriptura, ja que l’oral és el pas previ. 

A més, hem destacat la importància de l’experimentació a partir de l’assaig-error i com la mestra ha d’aprofitar els interessos dels infants. La mestra ha de parar atenció i adonar-se sobre què és allò que fascina els infants per tal d’encoratjar-los i motivar-los en el seu aprenentatge.  

Per acabar amb aquest petit comentari sobre la lectura m’agradaria dir que he comentat la meva pregunta al meu professor i m’ha dit que no hem de tenir tant present un fet concret del dia com ara el canvi de bolquers per fomentar l’oral, sinó que hem de partir del còmput d’activitats que fem al llarg del dia i de les setmanes per tal de fomentar l’oral en els infants. Atès que és lògic que en un moment concret no podem estar per tots. El que hem de fer, doncs, és anar cultivant tots els infants amb els dies.