LES INTERACCIONS SÓN CLAU PER APRENDRE A LLEGIR:
La Marta Soler és una professora d'universitat que és experta en processos de lectura. En l'entrevista feta per Cristina Elorza i Francisco Luna, exposa una idea principal: les interaccions són la clau per aprendre a llegir. Inicia la defensa de la idea que proposa exposant que tenim una creença errònia sobre l'inici dels infants en el món de la lectura, apostant per la interacció i la presència de les famílies en tot el procés.
S'ha demostrat que la consciència fonològica apareix molt abans dels 3 anys, evidenciant que els infants més petits són capaços d'associar una grafia a un so, i posteriorment, a la paraula i significat. L'antiga creença que els infants estan preparats per iniciar-se amb la lectura als 6 anys queda desfasat, i pren importància la interacció. És a dir, la lectura no és un procés individual, sinó que perquè l'infant arribi a descodificar el codi escrit ha de gaudir d'un acompanyament.
Les famílies tenen un paper important en la interacció, ja que la investigació actual ens demostra que els infants que tindran més èxit en el procés són aquells que viuen en un context familiar on hi ha un interès per treballar la lectura des dels 0 anys. La Marta Soler ens exposa que és un error pensar que introduir la lectura entre els infants es basa a explicar contes, sinó que es tracta de llegir-los, interaccionant amb la lectura i un text escrit en la lectura el llenguatge no és col·loquial. En aquest punt, també té en compte les famílies que no tenen recursos, i proposa l'existència d'espais més enllà dels temps acadèmics com les biblioteques tutoritzades.
Un punt que m'ha semblat molt interessant, relacionat amb les famílies amb pocs recursos, és com els prejudicis causen que tinguem idees preconcebudes que no són reals. Ella exposa que si nosaltres obríssim les portes a aquestes famílies ens sorprendríem del gran interès que tenen per formar part de la vida educativa dels seus fills i filles. Ens demostra com les docents hem de deixar de banda els estereotips i prejudicis, ja que només dificulten el rendiment dels infants.
Com he comentat, el text ens exposa la importància de la presència de les famílies, de llegir junts i obrir les portes als infants al món de la lectura. Tot i això, em costa imaginar-me la manera d'acostar-nos, com a mestres, a tots els tipus de família. Està clar que els prejudicis juguen en contra, però superats, com apostem pel millor per l'infant? Com podem garantir que totes les famílies se sentien interpel·lades per formar part de l'aprenentatge de la lectura dels seus fills i filles?
Aquesta lectura m'ha fet reflexionar sobre el paper clau que té la família en tot el procés de descodificació, sent l'agent principal en propiciar un ambient adequat per acompanyar als seus fills i filles. Personalment, he de dir que aquesta interacció la vaig viure en primera mà, els meus pares (els dos mestres), van apostar per fer la lectura un moment important del dia. Des de petita el pare ens llegia contes abans d'anar a dormir i es buscaven moments del dia per fer lectura conjunta. Els 3 germans hem viscut un gran acompanyament, fent que tot el procés fos gradual i adaptat.
Paraules clau: interacció, lectura, comunitat d'aprenentatge, literatura, aprenentatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada