En aquest text, les autores ens expliquen que la comunicació i la parla per part de l'infant de vegades pot ser fàcil o pel contrari dificultós. Per això cal:
- Valorar significativament la seva intenció comunicativa
- Potenciar el contacte visual durant la conversa escoltant la seva expressió global i el missatge que ens transmet.
- Convidar l'infant amb la nostra actitud i el retorn que en fem del seu missatge.
Parlant a l'infant de manera clara i entenedora, amb un to de veu adequat i amb una mirada i expressió que li doni seguretat afectiva, afavorim l'evolució lingüística i comunicativa d'aquest i l'ajudem al fet que entengui el significat de les paraules. Concretament, el to de veu és molt rellevant perquè hi ha una gran diferència entre el que dic mitjançant paraules i mitjançant la meva veu i l'infant es quedarà amb això darrer, la informació transmesa a través de la veu. Així i tot, hi ha moments on el nostre to de veu incrementa com ara en situacions de baralles o de molt xivarri. Per això, per tal de mantenir sempre la calma es pot utilitzar un recurs per tornar a aquesta situació de tranquil·litat com per exemple posant música de fons. D'aquesta manera, els infants es poden tranquil·litzar.
Una bona manera de saber si la nostra escolta és encertada és a través de la filmació, ja que d'aquest amanera podem veure quina és la nostra postura mentre un infant es comunica amb nosaltres, de manera que podem canviar aquells aspectes que indirectament influeixen en el seu grau de desenvolupament del llenguatge.
Una activitat que permet aquest contacte directe entre emissor i receptor és a través de la lectura de contes, ja que tot i que normalment la mestra va alternant la mirada a mesura que explica el compte, també seria una bona opció explicar el conte sense suport visual. D'aquesta manera, s'afavoreix notablement la connexió directa dels ulls dels infants amb els nostres a través de la nostra expressivitat, paraules i to de veu a l'hora d'explicar-lo. En aquesta situació, és important que ens n'adonem si l'infant ens sent correctament per tal de no perdre el fil comunicatiu amb la història, així que hem d'emprar un to de veu que arribi a tots els nostres alumnes.
Finalment, el text destaca la importància d'evitar fer generalitzacions en aquest acte comunicatiu. Per exemple, prenent d'exemple la lectura d'un conte, és molt important mostrar als infants que les males conductes no signifiquen que siguem males persones, és a dir, mostrar als infants que si alguna cosa ens ha sortit malament, no ens convertirem en fracassats, o si algun moment hem estat agressius, no som per naturalesa persones agressives.
Això és molt rellevant treballar-ho perquè els infants es poden fer una autoimatge de si mateixos errònia i, per tant, el mestre ha d'estar allà per evitar que això passi.
Pel que fa a les paraules clau del text destacaria les següents: comunicació, llenguatge, infant, mestre, escolta, to de veu.
Algunes preguntes que formularia a les autores serien les següents:
- Creiem que els mestres són conscients de la importància del to de veu que utilitzen a classe?
- Penseu que l’infant és capaç de notar el grau d’atenció que el mestre posa en la seva conversa?
- És important tenir en compte l’estat emocional dels infants abans d’iniciar un acte comunicatiu?
Per acabar, vull destacar la influència que ha tingut una mestra d'infantil en el meu desenvolupament durant aquesta etapa.
Durant el curs de P4 i P5, vaig tenir una mestra que em va marcar bastant durant el meu desenvolupament a l'escola. Aquesta, era una persona molt tranquil·la, la qual reaccionava amb total tranquil·litat i calma davant de situacions conflictives on els infants comportaven de manera agressiva i inadequada. Mantenia contínuament la calma, promovia situacions d'escolta entre nosaltres (entre el grup classe) i el més important era el to de veu que feia servir. Sempre s'expressava amb un to de veu suau i molt tranquil. Gràcies a això, aconseguia que el grup estigués més tranquil i creava una atmosfera de pau i tranquil·litat, que a la resta de classes no existia. Des d'aquell moment, sempre l'he tingut com a model a seguir per a la meva futura actuació com a docent en una escola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada