Font: https://sp.depositphotos.com/stock-photos/dos-ni%C3%B1os-hablando.html
A la lectura “Hablar: charlar, conversar y dialogar” d’Irene Puig Olivé, es parla sobre la importància d’establir espais a l’aula perquè els infants puguin desenvolupar el seu pensament reflexiu o crític, partint de la base d’un pensament més aviat espontani.
Els infants han de poder tenir l'oportunitat de poder parlar, per tal que, poc a poc, vagin adquirint la capacitat de raonar, i parlar amb un cert sentit. D'aquesta forma, també seran capaços d'establir la relació entre llenguatge i pensament, alhora que aquest es veuràcada vegada més desenvolupat, gràcies a la retroalimentació amb el llenguatge.
Així, per tal d'arribar a aquest pensament reflexiu, tot fent servir aquests espais a l'aula, es precisa, en part, de l'aprenentatge en grup, l'aprenentatge col·lectiu. D'aquesta manera, els infants podran compartir idees, dubtes i opinions, que els hi permetrà expressar-se i veure que els companys i les companyes poden tenir idees semblants o molt diferents a les seves.
Per últim, cal remarcar la importancia que se li dona al fet d'establir un espai favorable cap a la comunicació (verbal i no verbal), també a que hem de saber com conduir aquestes sessions, amb preguntes obertes per afavorir la interacció, i que cal escollir materials i recursos adients per tal que els infants estiguin motivats.
Com a experiencia personal, encara no he viscut cap a les pràctiques amb infants d'Infantil, encara que si n'he viscut amb el meu germà petit.
Encara que no era un moment estratègicament pensat ni tenia cap estructura, en els moments de parc vaig poder veure el desenvolupamemt en les converses que teniem el meu germà, els seus amics i jo.
Sempre començaven amb qualsevol cosa que haguessin fet a l'escola, o que estiguessin veient en el moment. Ho comentaven i de seguida començàvem a parlar. Així, jo aprofitava per fer alguna pregunta i que ells diguessin el que opinaven, en conjunció amb la resta del grup, i sovint anaven aportant idees que donaven forma a una definició o a un concepte.
D'aquesta manera, vaig poder veure com en un context tan informal com és el parc, els infants sovint desenvolupaven espais per comunicar-se per si mateixos, i em va semblar curiós que moltes vegades s'estimessin més parlar que no pas jugar.
Aquells dies, en aquells moments sense preparació, van poder aprendre moltes coses, més enllà del contingut.
Imagineu, doncs, com serien aquestes interacciones en un aula, amb una preparació, un espai i uns materials estratègicament preparats.
La pregunta que li formularia a l'autora seria: Creus que, en un context informal com el que he mencionat, es poden donar les mateixes situacions o aprenentatges com es pot a l'aula?
Paraules claus: comunicació, pensament, llenguatge, diàleg, conversa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada