Breu resum de la lectura:
Aquest article comença explicant-nos com cada infant que hi ha en una aula és diferent, cadascú necessitat un temps i un ritme per apropiar-se de la nova realitat i fer-la seva. A poc a poc, a l’aula on tots els infants són nous es va creant el camí de la conversa i la mestra facilita la lliure expressió dels infants alhora que les seves paraules són recollides i compartides. En aquest moment, és important aprofitar l’intercanvi per fer-li saber a cada infant com ens importa el seu benestar, l’alegria que ens produeix la seva confiança i tot allò que ens expressa.
El gust per parlar i comunicar neix del fet espontani i de la llibertat de voler oferir i compartir. Per això, la rotllana és una eina clau perquè aquesta sovint emergeix de manera natural i significativa. Tot i això, s’ha de tenir en compte que la comunicació expressada a través de la paraula necessita temps i és el millor camí per evolucionar des del punt de vista lingüístic. Per això, es pot considerar que l’acte de comunicar es construeix com una obra d’art, un acte de creativitat espontani i singular. Així doncs, la rotllana és essencial perquè convida a esperar, a escoltar i a atendre el silenci precursor de rebre. A més, amb la rotllana els infants no només aprenen a comunicar per dialogar, sinó que també aprenen a afinar l’articulació, la riquesa i l’estructura del llenguatge, que es nodreix amb els altres models que reben de l’entorn i amb la pròpia maduresa evolutiva interna.
Finalment,
cal destacar que conversar és un art que es va aprenent de mica en mica, per
fer-ho és essencial el contacte de la mirada, la sinceritat de l’atenció i la
complicitat de l‘emoció. I encara que a vegades s’hagi de donar per acabada la
sessió a mitja rotllana, sempre hi haurà una mirada positiva i de reconeixement
de cada infant, com a ésser humà únic i digne de ser respectat. L’acte de rebre
i de donar reconeixement és de per si una força que motiva i que ajuda a
créixer des de la petjada positiva que retornen els altres. Per això, l’acte de
parlar i de conversar es construeix com un acte de creativitat individual que
compartim i que adquireix la seva plena dimensió humana a la rotllana i dins la
vida quotidiana.
Pregunta a l’autora:
- En el teu article comentes que: “La possibilitat de canviar la direcció de la rotllana (...) és una de les moltes eines que ens permeten reconduir l’atenció dels infants”. Així doncs, la meva pregunta és com es fa això? És a dir, com ho fas per canviar la direcció de la rotllana? I per reconduir l’atenció dels infants?
Comentari personal:
Aquest article m’ha semblat bastant interessant i útil. Gràcies a la lectura he après que el gust per parlar i comunicar neix del fet espontani i de la llibertat de voler oferir i compartir. En conseqüència, la rotllana és una de les millores eines per poder adquirir aquest gust, ja que aquesta sovint emergeix de manera natural i significativa. A més, la rotllana també convida a esperar, a escoltar i a atendre el silenci. Com a conclusió, he après que l’acte de parlar i de conversar es construeix com un acte de creativitat individual que compartim i que adquireix la seva plena dimensió humana a la rotllana i dins la vida quotidiana.
Tot
i això, crec que l’article no ens dona gaires eines pràctiques que puguem
aplicar a l’aula com a futurs mestres. Dit d’una altra manera, llegint l’article
he après la importància de la rotllana i què afavoreix, però quan em trobi a
classe i vulgui fer una rotllana no sé què és el que hauria de fer. No sé
quines dinàmiques hauria de dur a terme, no sé com hauria d’actuar ni com
resoldre els possibles conflictes o faltes de respecte que hi sorgeixin. Per
tant, en aquest article he trobat una mica a faltar aquesta part més pràctica i
d’aplicabilitat a l’aula.
Paraules clau:
- Rotllana
- Emoció
- Diàleg
- Compartir
- Aprenentatge
Font: Sogas, M. T. (2013). L’art de conversar:
escoltar, parlar i compartir a la rotllana, Guix d’infantil, 69, p.18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada